A- A A+

Logo web

Reflexions sobre la Direcció en un Centre, Escola o Institut Públic (v.3)

Mida de lletra:

“Resum de la feina feta fins ara en el Grup de Política Educativa” de RELLA.El Document que presentem no és definitiu. És un document de treball que anem engreixant i millorant en cada sessió.” J.M.

 Reflexions sobre la Direcció en un Centre, Escola o Institut, Públic. v 3

No es pot entendre quin ha de ser el paper de les direccions dels centres educatius al marge del context educatiu del país:

-        Ideològicament durant molts anys, el govern té un model neoliberal, i per tant, considera la xarxa pública subsidiària de la privada. Sembla que això, per ara, continua.

-        Doble xarxa educativa finançada amb fons públics

-        Paper de les inspeccions educatives. Caldria reformular-ho de dalt baix i mirar de guanyar prestigi sòlid entre els professionals d’educació que estan en els Centres.

-        Finançament acumulat per sota de la mitjana europea i que s’hi ha d’afegir les retallades dels darrers anys. Molt castigada la partida de formació continua del professorat.

-        El context educatiu queda marcat per les Lleis educatives vigents (massa canvis per pair) la LEC i la LOMCE. Pel que fa al Director/a s’està potenciant aquesta figura individual i sembla que caminem cap el “Cos de Directors” (permanents ??). No és un aspecte marginal la qüestió del complement econòmic que reben els funcionaris mentre exerceixen els càrrecs. Estaríem en contra de que aquests complements es mantinguessin un cop la persona hagi deixat el la responsabilitat directiva.

Partim de la coincidència que els centres educatius necessiten la figura de la direcció; direcció entesa com a representant d’un projecte pedagògic  al servei de les necessitats de la Comunitat Educativa i no com a corretja de transmissió de l’Administració (Difícil tema, difícil frontera i amb idees molt barrejades : Qui es l’Administració i on comença i acaba; i qui son Administració ).  

Entenem que l’han de constituir persones amb una sòlida formació personal i pedagògica i de gestor, formació que es pugui evidenciar i que s’encomani.

També estem d’acord de que es millor que el director/a sigui una persona sorgida del Claustre, de la pròpia escola, del mateix institut.

Analitzem, en funció de les nostres experiències,  diferents tipologies de direccions que ajuden a que els centres funcionin de manera òptima:

Model a)

- Un tipus de direcció amb un alt nivell pedagògic que es situa al costat del professorat. Deixa empremta en el centre. Coneix l’entorn i estima l’escola que ha de dirigir.

Model b)

- Un tipus de direcció molt compartida. La persona en si, no té un nivell tan alt (??), però el centre funciona de manera molt democràtica i els diferents equips: de cicle, comissions... tenen un nivell molt alt de funcionament.

Opinem

- Estem d’acord en que hi hagi una direcció i un director/a que la visualitzi i dinamitzi. De fet estem d’acord amb un equip de direcció que tingui clares les seves funcions, responsabilitats i permeabilitats per fer anar l’Escola en la direcció del Projecte Educatiu de Centre.

-Estem d’acord en que és molt important que la Direcció, l’equip directiu cregui fermament que l’avaluació forma part del procés i que aquesta s’ha de promoure entre els alumnes i professorat i explicar-se, més enllà de les “Notes” a les famílies. No creiem que ajudi al centre el fet de pensar que tota avaluació externa és rebutjable per sistema. Cal revisar la postura de molts educadors davant les avaluacions que planteja l’Administració.

Es cert que el resultats de les avaluacions a vegades demanen solucions organitzatives i de cara al professorat que la Direcció potser no te capacitat d’executar, per exemple plantilles i qui les configura.

En qualsevol cas les característiques que haurien de tenir les persones de la  direcció podrien ser (algunes son les mateixes que cal tenir per ser mestre) les que hi ha en aquesta llista oberta d’aquí sota. Afegim que algunes han de formar part del perfil de la persona, de la seva personalitat , del seu perfil i d’altres es poden adquirir, amb formació i pràctica avaluades.

-        Persona formada des del punt de vista personal (formació bàsica i curiositat permanent, pedagògic (bon professional d’aula, mèrit contrastat) i psicològic (capacitat d’observació i anàlisi de la personalitat dels joves)

-        Relació mental entre formació, conservació, innovació i avaluació.

-        Persona formada des del punt de vista de gestió de treball de grups. Al servei del Projecte Educatiu del Centre.

-        Persona dialogant amb ell mateix, intracentre : mestres i famílies, i relacions externes : Administracions (lluitador) i altres àmbits que influeixen en l’educació dels alumnes.

-        Capacitat d’empatia. Lideratge implícit.

-        Gust i il·lusió per la feina

-        Al servei de les necessitats dels infants i la resta de la Comunitat Educativa.

Aquest darrer punt en l’actualitat grinyola força ja que l’actual legislació ha degradat el paper del Claustre i del Consell Escolar a l’hora de triar les persones de Direcció i en canvi dona molt relleu a la mateixa Administració per fer la tria.

Un aspecte que hem debatut, que considerem molt important i que no tenim resolt és el de la durada òptima d’un període de direcció i la seva relació amb la mobilitat (necessària) i l’estabilitat. I per acabar-ho d’adobar pensant en el que vol dir, drets i deures, dels funcionaris i el concepte de “llibertat de càtedra”.

S’ha obert un altre capítol de debat dins d’aquestes reflexions : Quina ha de ser les relacions entre el Director/a i la resta de docents. “El Director/a ha de manar ?” Com s’ha d’actuar davant de situacions de manca de responsabilitat laboral o d’incompliment d’acords pedagògics.

Sense entrar en casuístiques massa concretes, pensem que les decisions de la Direcció han d’anar en la línia de fer avançar als alumnes, base de l’existència d’un Centre.

Adelina Escandell, Robert Escribano, Jordi Maduell, Anna Torner i Josep M. Torres

a Barcelona 9 de febrer de 2015

Correu electrònic