La nostra companya M. Antònia Castellana ens ha fet arribar un resum molt detallat de la sortida realitzada el passat 20 de febrer a Terrassa. Serveix tant per les persones que van participar en la sortida, com per les que no van poder anar.
SORTIDA A TERRASSA
Ha estat una sortida sorprenent per molts de nosaltres. Teníem aquesta ciutat com una vila industrial sense cap valor patrimonial i ens hem quedat sorpresos .
A mitjan segle XIX, Terrassa va ser una de les ciutats catalanes i espanyoles capdavanteres en la revolució industrial. El sector tèxtil, especialitzat en la indústria de la llana, va ser durant més d’un segle el motor econòmic de Terrassa. La burgesia industrial va impulsar moviments culturals com el modernisme i el noucentisme.
El llenguatge modernista tingué gran acceptació i es mantingué vigent anys després dels seus límits cronològics tradicionals. Aquest afermament de l’estil modernista a Terrassa aplicat al patrimoni industrial està lligat al treball personal de l’arquitecte més prolífic durant aquest període a la nostra ciutat: Lluís Moncunill. Es poden trobar edificis modernistes dedicats a les fabriques que els deien “vapors” i a les cases de la petita burgesia que es va anar donant i que en principi feia les seves mansions fora de la vila.
La ciutat de Terrassa va ser denominada “ciutat del Fum”. Era una ciutat tan apreciada per els seus teixits i sobretot per un especial que es deia alpaca i que sols es podia trobar en aquesta fabriques. El rei i la reina solien venir un cop a l’any a comprar la roba per fer-se el vestuari.
Un dels arquitectes reconeguts d’aquesta època va ser Lluís Moncunill, ell era de Manresa però va obtenir la plaça d’Arquitecte Municipal i va fer entre altres coses la Masia Freixes
Masia Freixa Aquí iniciem el nostre recorregut amb la guia que ens acompanyarà per tot el recorregut.
http://www.rella.cat/antiga/index.php?option=com_content&view=article&id=528:terrassa-modernisme-i-seu-d-egara-resum&catid=40&Itemid=245&lang=ca#sigFreeIdac071e0d1a
http://www.rella.cat/antiga/index.php?option=com_content&view=article&id=528:terrassa-modernisme-i-seu-d-egara-resum&catid=40&Itemid=245&lang=ca#sigFreeId634c4e88b4
La Masía Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa situat al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, dins el barri de Ca n'Aurell. Construïda el 1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de filats i va ser reformada entre el 1907i el 1914per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residència familiar de l'industrial tèxtil Josep Freixa. L'arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d'arcs i voltes d'inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d'on sobresurt una alta torre.[1]
Durant molts anys ha albergat el Conservatori Municipal de Música,
En aquest edifici que sorprèn, podem veure que tot i que és clarament Modernisme ho podem descobrir per la seva estructura arrodonida però com que es dedicaven més a construir “vapors” si troben pocs ornaments interiors.
Coberta arrodonida que sembla el llom d’un drac o una serp, amb trencadís de vidre.
El minaret o torre que s’afegeix desprès és merament com a punt de referència per trobar la casa.
Com anècdota la senyora de la casa Freixes és família dels Sala Argemí que va ser el que va desmuntar la Mancomunitat “els salisme” i és
Terrassa és deia la ciutat dels senyors i era molt de dretes, mentre que Sabadell la ciutat dels homes i més d’esquerres.
Encara podem veure alguns carrers i cases dels treballadors.
Mercat de la Independència. L’any 1896 l’ajuntament decideix la construcció d’un mercat cobert que ocuparà els terrenys de l’antic edifici de l’hospital de Sant Llàtzer al Raval de Montserrat/ Rambla. El Mercat de la Independència s’inaugura el 14 de novembre de 1908. El nom d’aquest nou mercat prové de la commemoració del centenari de l’inicií de la Guerra de la Independència. Es tracta d’un edifici innovador amb estructura de ferro que esdevé la construcció amb estructura metàl•lica, més gran de la ciutat i un interessant exponent de l’arquitectura modernista local. El mercat presenta planta triangular, constituïda per tres naus obertes en forma de ventall, a la confluència de les quals es construeix una lluerna central. El mercat és destinat a la venda de productes i articles d’alimentació de tot tipus.
Ajuntament de Terrassa. L’edifici és d’estil neogòtic el més sorprenent és que en les façanes i columnes és com un herbari si troben representades més de 100 varietats de plantes que es poden trobar en el macis de la Mola
Torre del Palau Era una torre de vigilància formava part de les antigues muralles. Té importància perquè esdevé part del nom de la ciutat. Abans estava en el nucli de la ciutat, desprès va passar a formar part del Palau i desprès presó fins que en el Segle XIV es reforma tota aquesta zona i passa a ser propietat privada d’un notari que la tenia en el seu pati.
Casa Alegre de Sagrera La Casa Alegre de Sagrera fou construïda a començament segle XIX per la família Sagrera. Eren pagesos en un primer moment la part del darrera continua sent un hort. Poc desprès passen a ser “paraires” que eren qui es dedica a la compra i venta de llana.
Tenen 5 filles i la pubilla quan la família ja no tenia tants diners es casa amb un important industrial i per tant passa a dir-se casa Alegre Sagrera. Tots aquests canvis es poden veure amb els capitells de la Sala d’estar desprès de l’ultima reforma.
http://www.rella.cat/antiga/index.php?option=com_content&view=article&id=528:terrassa-modernisme-i-seu-d-egara-resum&catid=40&Itemid=245&lang=ca#sigFreeId524ef29f73
En aquesta casa es pot veure que els burgesos de l’època en l’exterior passen quasi desapercebuts no volen destacar i la riquesa la tenen de portes en dintre. Quan l’ajuntament va comprar la casa als actuals propietaris la va dedicar a Museu i va anar portant mobiliari i quadres d’altres llocs.
En aquesta casa es pot veure que els burgesos de l’època en l’exterior passen quasi desapercebuts no volen destacar i la riquesa la tenen de portes en dintre. Quan l’ajuntament va comprar la casa als actuals propietaris la va dedicar a Museu i va anar portant mobiliari i quadres d’altres llocs.
Una de les curiositats de la casa esta en el cuarto de bany, perquè en aquella època no existia un lloc destinat a la casa per la higiene personal. Va ser arran de l’Exposició de Barcelona que es va dissenyar com seria en futures cases i ells ho van adaptar i ser dels primers en destinar un espai per aquests fets.
Arran d’això ens explica que la paraula “ets un/a cotilla” ve de que totes les coses que servien per arreglar-se a les dones es venien a les botigues que tenien Cotilles i allà era on les dones es trobaven per fer xafarderies.
Com hem dit aquí es troben mobles i pintures d’altres llocs. Una de les curiositats és la taula que es troba en l’antic menjador a on ara es sala de recepció de l’Ajuntament i que era la taula a on Azaña va signar l’últim protocol abans d’anar cap a l’exili.
I Pintures de Joaquim Vancells
http://www.rella.cat/antiga/index.php?option=com_content&view=article&id=528:terrassa-modernisme-i-seu-d-egara-resum&catid=40&Itemid=245&lang=ca#sigFreeIdf253b322b7
Esglésies visigòtiques : Les tres esglésies es van bastir vora l'emplaçament de l'antiga Ègara romana, , damunt una església paleocristiana (de la qual encara es conserven restes) en el municipi de Flavi Egara, sembla que el nom pot venir d’una interpretació romana de la paraula “egosa” nom visigòtic. Constituït desprès com a seu del bisbat, d'Ègara, cap a l'any 450 i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, al segle VIII. i s'hi va reunir un concili provincial de la Tarraconense l'any 614. Tradicionalment s'havia considerat que el conjunt episcopal seguia el model bizantí de l'antiguitat, amb dues esglésies (Sant Pere i Santa Maria) i un baptisteri (Sant Miquel), si bé les últimes troballes arqueològiques fan pensar que l'església de Sant Miquel tenia un ús funerari. Després d'un llarg procés constructiu, les esglésies van quedar enllestides segons la forma actual cap als segles XI i XII i són de factura romànica, edificades sobre antics edificis preromànics de l'època visigòtica.
En aquest indret es donen unes circumstancies úniques i per això ha estat proposat com a Patrimoni de la Humanitat. Una d’elles és que és l’únic lloc a on es dona que hagi tingut una continuïtat de culte durant 1.500 anys. S’hi troba la pintura mural més antiga d’Europa i és l’únic conjunt de tres esglésies que es troba en peus.
De totes maneres quan va deixar de ser Bisbat independent de Barcelona, va perdre la manera de continuar per manca d’ingressos i la Catedral de Santa Maria va anar perdent territori per anar guanyant terreny el cementiri que era el que podia donar ingressos. Per això es va anar fent petita i el baptisteri es troba fora del que ara és l’església i que va conduir a Puig i Cadafalch a pensar que es trobava en l’Església de Sant Miquel. En el terra exterior encara es poden veure mosaics.
La remodelació de Santa Maria es fa al 1912 en ella trobem tres pintures originals una del segle VI, un altre del S. XII i una del XIII.
El primer molt borrosa i malmesa Aquesta sorprèn el color verd tan viu que es deu a què durant molt temps va estar tapat. Reprodueix el martiri de Sant Tomàs de Bequer a Canterbury, assassinat d’un bisbe ordenat per el seu rei, mentre està oficiant .
El retaule de Jaume Huguet A partir d’aquest retaule s’ha pogut identificar altres obres d’aquest autor.
SANT MIQUEL. Té una cúpula del S.VI. Puig i Cadafalch es va equivocar, i es va pensar que aquí estava el baptisteri i va fer reproduir una piscina que durant molt de temps es va donar com a bona aquesta versió, tot i que hi havia moltes coses que la feien dubtosa, com que els baptisteris es posaven a l’entrada de les Catedrals i a més a més té una cripta que es funerària i esta a prop del cementiri.
Té una cripta a on es guardaven la relíquia de la calavera de Sant Celoni.
SANT PERE És l’actual parròquia és preromànica, perd els laterals i com que s’acaben les obres més tard i ja estem dins del gòtic per això és més alta. Té un retaule del S.IX. a on es poden veure els quatre evangelistes
PISCINE BAPTISMAL En les ultimes excavacions es va trobar la veritable piscina baptismal a on es batejava per immersió es poden veure les escales per baixar a la piscina i al costat un petit recinte per rentar-se els peus abans d’entrar a la piscina
http://www.rella.cat/antiga/index.php?option=com_content&view=article&id=528:terrassa-modernisme-i-seu-d-egara-resum&catid=40&Itemid=245&lang=ca#sigFreeIdee70972f2f
COSES CURIOSES.
Podem trobar un llibre d’en Villatoro que esta ambientat en la Terrassa d’aquella època i que es diu “La ciutat del fum” A la casa Alegre de Sagrera es va rodar la pel·lícula “La Teranyina”
A la Masia Freixa es troben unes “manetes” en uns armaris que donen fer de perquè es diu així als agafadors de les portes. I també podem veure els microones de l’època
