Mida de lletra:

A vegades ens passen coses a la vida que ens obliguen a aturar-nos i reflexionar... Quantes vegades al llarg de la nostra carrera com a mestres, professors, pedagogs, no ens hem aturat a reflexionar per trobar un camí adient d’aprenentatge per uns alumnes en concret que ens demanaven quelcom més? 

Jo, moltes, i això ha anat creant una inquietud en mi, permanent, que penso que ja s’ha convertit en un hàbit...

Camí d’aprenentatge o mètode, jo diria que, en principi és el mateix, amb la diferència que el mètode és defineix quan el camí ja es coneix i a més se sap clarament que és vàlid. I com se sap que és vàlid? Doncs se sap, quan serveix per a què els nostres alumnes aprenguin...(!) i si, a més, servís per a què aprenguessin molts altres alumnes, seria un MÈTODE, (amb majúscules)...

Cercant camins d’aprenentatge ens arrisquem, a vegades hem de deixar de banda el llibre, crear un material inexistent, amb hores extres de treball personal, amb pocs recursos...

A vegades, creem com un maqueta d’allò que pensem quehem de construir, amb retalls de revista, imatges trobades arreu... confiant en la benevolència d’altres creadors, donat que la finalitat és lloable...

 

Potser reeixim a la  primera prova. Hem muntat una maqueta ideal amb rètols, imatges, textos... una maqueta inestable, encara; per això, en aquesta fase és molt senzill,per un desentès a qui li agradi jugar, tirar-la per terra, com qui enfonsa un castell de cartes...

No arribem a fer res amb cara i ulls, però mentrestant hem fet camí, hem construït el castell dels nostres somnis, i només resta en l’eteri.I no oblidem que alguns s’han il·lusionat amb la idea i han après alguna cosa més.

Maria Glòria Pi

Mestra

Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació

Postgrau de Música