El passat divendres dia 23 d'octubre, vaig tenir la gran sort d'anar a Santes Creus i Valls amb la sortida organitzada pels Jubis.
No érem gaires, 11 en total, però això va permetre que la relació entre tothom fos més fàcil i que vam anar bastant tots a una, permetent un diàleg i un intercanvi fluid i agradable.
Primer ens vam trobar a Vilafranca. Ens vam repartir en els cotxes i vam marxar a Santes Creus. A l'arribar encara vam tenir temps de fer un cafè i alguns fins i tot van fer una partida de futbolí. Tot seguit vam anar al Monestir on ens esperaven per fer la visita guiada. La guia ens va saber situar en l’època i fer-nos veure els costums i organitzacions de vida que existien en aquells moment de creació del Monestir. L’Església i la comunitat dels monjos no eren aliens a aquestes circumstàncies i encara que en un principi i segons les regles de Sant Benet, havien de regir els principis de pobresa absoluta, com aquests convents eren sostinguts per la noblesa i fins i tot l’abat provenia d'ella, es van anant modificant els costums i les situacions de poder van estar presents en la vida monacal amb gran força. La distribució entre els monjos, dedicats a resar (bàsicament) i treballar es transformaven en el cas dels llecs en el sentit contrari, treballar i si podien, resar. Les jerarquies estaven molt ben definides i la presència dels darrers abats enterrats a la Sala Capitular, amb l'escut esculpit, demostra la voluntat ferma de voler ser recordats per la posteritat i no només pels seus actes piadosos, sinó pel seu origen noble.
L’Església també recull les diverses etapes, contrastant l'altar barroc que tapa parcialment el rosetó de l'absis.
Aquí vam sentir les explicacions sobre la tomba de Pere el Gran i els descobriments que es van fer fa cinc anys, un cop es va obrir la tomba i es van poder analitzar les despulles. El claustre és d'una gran vellesa.
La gran avantatge d'anar amb mestres, és que tothom va anar aportant aspectes i anècdotes diverses, resultant molt enriquidor.
Un cop vam acabar ja vam decidir anar a Valls i per fer temps encara vam poder fer un aperitiu, en aquest cas, cal parlar de vermut, ja que estàvem en una de les ciutats bressol d'aquesta beguda.
El restaurant era un pis d'una casa de la que han conservat la ornamentació i molts detalls arquitectònics. Així, vam gaudir del lloc i del menjar.
A la tarda, ja només un grupet, vam voler fer un tomb per la part antiga de Valls. Vam recórrer els carrers passant per la Plaça del Blat, dels Alls i vam veure les preparacions per la festa de Santa Úrsula, on s’aixequen els tradicionals castells amb la competència de les diverses colles.
Tot plegat va resultar molt bé. Ja amb moltes ganes de poder compartir una propera sortida.
Ah! no us perdeu les imatges penjades a la Galerís, dins de l'apartat Participa.
Anna Mestre
