El passat dijous el Dr. Broggi va oferir un seguit d’idees per reflexionar entorn a la mort, i de manera més particular els casos en els que hi ha un malalt terminal o amb una malaltia sense possibilitats de ser superada.
Recollim aquí un resum dels aspectes més rellevants de la seva xarrada, que va estar farcida d’anècdotes viscudes al llarg de la seva vida professional.
Un primer tema de reflexió, és el canvi social que ha hagut en relació a l’acceptació de la mort. Per un costat no és un tema present en la vida quotidiana, es rebutja parlar-ne i, fins i tot les imatges que arriben per les pel·lícules o en la TV, presenten una forma de mort que no és l’habitual: morts violentes, assassinats, grans accidents, etc. De manera que és gairebé impossible veure una mort en un llit, sobrevinguda després d’un procés de malaltia. Aquesta realitat comporta que no es pugui parlar sobre la mort i que aparegui de cop, de forma punyent, sense gaires possibilitats de preparació.
Al voltant de la mort existeixen quatre actors amb papers importants i amb funcions ben delimitades:
1.- la persona malalta. Aquesta ha de fer un treball de comprensió i de pressa de consciència de la mort i per tant, ha de viure el dol anticipat de la seva mort.
2.- l’entorn: familiar i d’amistats.
3.- entorn sanitari: professionals del sector.
4.- àmbit institucional
Tot un altre bloc de reflexió és el comportament específic de l’entorn. L’explicació del títol, Per una mort apropiada, és cabdal per comprendre el paper de les persones que envolten a la persona malalta. És fonamental entendre que es parla de la “mort pròpia” en el sentit d’irrepetible, de que cada persona és única i per tant, la seva mort també.
Quines actituds cal tenir?
1.- Ajudar al malalt a que es perdoni i s’accepti a si mateix. Que cregui que la seva vida, amb alts i baixos, errors i encerts, ha sigut la seva i en aquest sentit, és valuosa i única.
2.- No pretendre ensenyar a morir, sinó acompanyar a la persona en aquest moment de la seva vida.
3.- Demostrar compassió. Entendre que aquella persona està patint, que passa un sofriment moral.
4.- Coratge. Tenir el valor de saber acostar-nos a la gent que pateix.
5.- Lleialtat. Demostrar a la persona respecte pel que ella vol i pensa i saber assumir el repte de fer realitat les seves voluntats en el moment en que ja no hi sigui.
La persona viu sola la seva port, però això no implica que se l’abandoni.
Un bona manera d’acostar-se al final és saber anar-se enretirant poc a poc fins arribar a la retirada total. Per això calen aquests punts assenyalats amb anterioritat.
Unes altres fites que va destacar van ser el respecte cap al malats, deixant que siguin ells mateixos els que s’acostin a la veritat. Un aspecte fonamental d’aquest respecte és no contribuir a crear falses esperances, però al mateix temps saber acceptar les falses esperances que el mateix malalt es munta. L’ús de mentides pietoses és correcte? Abans era molt acceptat el que es diguessin, però cada cop més es qüestiona la seva utilització.
Com a cloenda el Dr. Broggi ens va recordar els DRETS dels MALALTS:
1.- Dret a la informació o a no tenir informació.
2.- Dret a la confidencialitat i a la intimitat.
3.- Dret a dir el que NO vol que li facin
4.- Dret a no tenir dolor.
A partir d’aquí es va obrir un torn de preguntes que va resultar viu i engrescador per a continuar treballant aquest tema.
http://www.rella.cat/antiga/index.php?option=com_content&view=article&id=702:pel-dret-a-una-mort-apropiada-marc-aureli-broggi&catid=40&Itemid=245&lang=ca#sigFreeIdc278073008
