Benvolguda, benvolgut!

Els fets que estan succeint ens retornen a èpoques passades. Ens ha semblat fins fa poc temps que tot allò no tornaria a passar, però ens equivocàvem: els temps foscos tornen!

Ens semblava que mai més no hi hauria presos polítics al nostre país i ja n’hi ha.

Ens semblava que en absència de violència es podia parlar de tot (ho deien els qui ara manen) i no ha estat així.

Ens semblava que les votacions serien lliures i protegides per les forces d’ordre públic i aquestes van fer el paper contrari.

Ens semblava que no hauríem de témer les càrregues policials com als anys seixanta i n’hi han hagut.

Ens semblava que Europa seria la garant dels drets democràtics i s’hi pronuncien en contra.

Ens semblava que havia passat molt temps des d’aleshores i els fets no ens donen la raó: en essència tot continua igual!

Ens hem de sentir joves, queda molta feina a fer!

La Junta vol fer-te partícip del nostre malestar i demana la llibertat dels Jordis!

La Junta