Les noves relacions personals: del compromís al desig. Crònica
Fa alguns dies Marina Subirats, catedràtica emèrita de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona; especialitzada en els camps de la sociologia de l’educació i sociologia de la dona va impartir la conferència “Les noves relacions personals: del compromís al desig”
Subirats analitzà les causes, alguna llunyana, que han fet canviar de manera radical les relacions personals de parella, familiars i d'amistat.
Si bé tradicionalment les relacions de parella es basaven en el compromís per a tota la vida, actualment el compromís és molt més feble; el fet de no casar-se és ja un símptoma d’aquesta debilitat. Vivim en una societat que privilegia el desig; la moral d'avui accepta que aquest s’imposi sobre el compromís.
Veurem quines conseqüències tindrà aquest fet sobre la vida de les criatures perquè també és evident que els humans necessitem tenir arrels, necessitem estabilitat emocional.
Subirats dóna algunes dades per il·lustrar el seu discurs. La mitjana de durada dels matrimonis és actualment de 15 anys; cal tenir en compte que es viu molt més. L'edat mitjana de contraure matrimoni en les dones està en 32 anys; i en els homes en 34 anys. La taxa de divorcis de mutu acord es situa en el 75%.
Una de les conseqüències que se'n deriven de tot això és una evidència: la baixada de la natalitat que se situa en el 1,31% de fils per dona, tot i que la immigració l'ha atenuat. Si es pregunta sobre el nombre de fills que es voldrien tenir, la resposta és que es tenen menys que els desitjats. I aquí apareix la figura de "la maternitat mística" i la protecció desmesurada dels fills. També és evident que els joves fins una edat força adulta no tendeixen a assumir responsabilitat i no se’ls creat la necessitat del retorn als grans com es tenia en les generacions anteriors, de tal manera que la gent gran, de manera força estesa, té la percepció que fa nosa.
Les relacions personals s'han tornat molt fràgils i s'intenten suplir amb les amistats, les xarxes socials i el fet d’estar ocupat permanent; d'altra banda davant d'una societat cada cop més tecnificada, més freda, sorgeixen moviments comunitaris responent al desig d'establir vincles i de formar part d'un projecte comú.
Barcelona, 20 de febrer 2016
