TEXTOS de PLATÓ

(Si el vols baixar en format pdf, clica aquí)

A. LECTURA PRÈVIA 

1. L’al·legoria de la caverna

«–Mira, després d’això –vaig dir-li– compara la nostra naturalesa, pel que fa a l’educació o a la manca d’ella, amb el cas següent. Contempla uns homes en un habitacle sota terra, com en una caverna, que té un accés obert a contrallum al llarg de tota la cova. I al seu dedins aquells homes hi viuen, des d’infants, encadenats de cames i de braços, de manera que romanen en el mateix lloc i només veuen el que tenen davant, perquè la cadena no els permet de girar el cap. Tanmateix tenen la llum d’un foc que crema darrere d’ells, a certa distància i des de dalt. Entre el foc i els empresonats s’enfila un camí, i paral·lel a ell, imagina-t’hi bastida arran una paret com els barandats que els prestidigitadors posen davant del públic quan exhibeixen els seus jocs de mans.–Tot m’ho imagino així –va dir.

–Doncs ara afigura’t uns homes que per darrere la paret porten atuells de tota mena, i que depassen el mur, i imatges i representacions d’animals, unes de ferro i altres de fusta, i tota llei d’objectes: com és natural, dels qui porten tot això, uns callaran i els altres aniran parlant.–Esmentes una imatge ben estranya –va dir– i uns empresonats no gens corrents.–Si són com nosaltres! –jo vaig fer-li– Perquè, ans que res, ¿creus que, de si mateixos i d’ells entre ells, aquests homes han vist res que no siguin les ombres que el foc projecta a la paret de la cova que ells tenen al davant?–Com haurien vist res més, forçats com estan a tenir el cap immòbil de per vida?–I què, dels objectes transportats? No hi hauran vist el mateix?–Sí. Què sinó?–Doncs si tinguessin la capacitat de dialogar entre ells, ¿no penses que es creurien anomenar els objectes reals en si mateixos quan anomenen les ombres que veuen?

–Indubtablement.–I què, si la presó tingués un ressò que vingués de dalt, ¿et creus que si algun dels qui passen parlava, ells no es pensarien que el qui parla és l’ombra que els transcorre pel davant?–Sí, s’ho pensarien, per Zeus! –va dir.

–Vet aquí, doncs –vaig fer jo– que uns homes així es creurien que la veritat no és altra cosa que les ombres d’aquelles obres l’artifici.–No se’n pot dubtar gens –va dir.