Una cuestión personal de Kenzaburo Oé
Dilluns passat vàrem reunir-nos per quarta vegada; estem ja a la meitat del curs!.
Comentàrem l’obra “Una cuestión personal” de Nobel japonès Kenzaburo Oé, recomanada per en Mario Catelli, que va conduir la sessió.
L’autor ens mostra una realitat duríssima marcada per les seves pròpies obsessions arrel de l’impacte psicològic que li va produir el naixement del seu primogènit amb una greu malaltia cerebral. Utilitza una prosa aspra, frases curtes, contundents amb descripcions punyents.
En l’obra el protagonista s’enfronta a un fet similar; ha tingut un fill amb una greu malaltia, les expectatives de vida són poques i en el millor dels casos, tindrà una existència vegetativa. La novel.la que transcorre als anys 60 i en el termini de tres dies descriu l’angoixa, el patiment extrem d’aquest pare que enfonsat en un abisme de por, dubte, vergonya, culpabilitat, només veu com a sortida la fugida cap al davant; cercant refugi en l’alcohol, el sexe i la violència.
En realitat la situació desesperada del nen és un pretext per ensenyar-nos els límits de la condició humana; la commoció que provoquen els sentiments enfrontats; l’egoisme, la generositat, la responsabilitat, la fugida de la realitat, el pes del destí.
També van ser interessants els comentaris sobre el paper de les diferents dones que apareixen en la novel.la; la profunda insatisfacció que les envolta sota una aparença de llibertat extrema en un cas o de submissió a un rol convencional en un altre.
I en el rerefons dels fets narrats, la història recent del Japó, d’un país que encara vivia la humiliació d’haver estat vençut, pràcticament anihilat.
Tot i que molts dels assistents van expressar la recança a començar a llegir la novel.la davant d’un contingut tan desesperançat, reconeixien que un cop iniciada la lectura quedaren atrapats per la historia i el seu desenllaç, en opinió d’alguns, inesperat i en certa forma massa “edulcorat”; altres, per contra, opinaren que l’ambigüitat del final no permetia entreveure una vida massa fàcil per al protagonista.
Per la propera sessió que tindrà lloc el proper 20 de març triàrem la novel.la de gènere epistolar “Una mujer de recursos” de l’autora nord-americana Elisabeth Forsythe Halley.
Alicia Plana
Coordinadora Club de lectura
14 de febrer de 2017
