3 d’octubre                 Sessió preparatòria

14 de novembre         Estiu,  J.M. Coetzee

9 de gener                  Ramona adéu, Montserrat Roig

13 de febrer            Una qüestió personal, Kenzaburo Oé

20 de març                 Una mujer de recursos, Elisabeth Forsythe Halley.

24 d’abril                     La ciudad,  Mario Levrero

29 de maig                  La ciutat i la casa, Natàlia Ginzburg

19 de juny                   La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, Mary Ann Shaffer i Annie Barrows.

Pendent comentari per la propera sessió del curs vinent                

Alicia Plana

Coordinadora Club de Lectura

Barcelona, 25 de juny de 2017

No voldria acabar aquest curs sense fer el comentari de l’obra "La ciutat i la casa" de  Natàlia Ginzburg que vàrem fer el passat 29 de maig i que no vaig incloure en el seu moment en la web.

L’obra de l’autora italiana ens va agradar molt; destacàrem que és un cant a l’amistat incondicional i també a la comunicació escrita, al gènere epistolar, tan poc utilitzat en l’actualitat i que en l’obra té un to de conversa; cartes escrites com secrets o confidències.

A “La ciutat i la casa” s’escriuen cartes però també poemes, obres de teatre, novel·les; i l’escriptura pública d’alguns personatges es contraposa a l’escriptura íntima de les cartes, que és la que importa a l’autora. La ciutat i la casa mostra també dos àmbits contraposats: l’espai públic i el privat, del qual alguns personatges fugen i d’altres tot al contrari, cerquen en busca de seguretat.

Giuseppe i Lucrezia semblen ocupar el centre de la historia, però poc a poc van apareixen un munt de personatges que s’expliquen a través de les cartes les seves vivències personals, les relacions familiars existents entre ells tot donant vida a aquesta novel.la coral

La narració destaca per l’amor de l’autora pels grans detalls petits de la vida quotidiana; reflexiona sobre el divorci, la relació amb les drogues, la violència o la situació de la dona sense jutjar la decisions dels seus personatges.

Alicia Plana

Coordinadora Club de lectura

Barcelona, 25 de juny de 2017

Dilluns passat vàrem reunir-nos per comentar l’obra “La ciudad” de l’autor uruguaià Mario Levrero.

La novel.la ja des dels seus inicis mostra una realitat inquietant, en la que no hi ha senyals ni espais, ni temporals;  ens trobem amb un protagonista del qual no sabrem res al llarg de l’obra, ni el seu nom.  La incertesa, la inseguretat, el “no res” acompanya el personatge principal i també els altres, alguns més dibuixats que d’altres. L’autor trenca amb la unitat del temps i la dimensió de l’espai i ens movem en una realitat entre fantàstica i onírica.

El personatge principal es mostra incòmode en situacions que alteren el destí sense argumentació i són precisament aquestes accions buides de sentit  el que inquieta també el lector, que es va endinsant en el relat, deixant-se portar per la lògica dels somnis, més aviat dels mals somnis, tot esperant que en algun moment les coses canviïn i adquireixen el significat  al que estem acostumats tant en la nostra vida quotidiana, com en la ficció literària.  També es destacable el paper del personatge femení, tractat com mer objecte.

La “Ciutat”  simbòlicament apareix com un espai inaprensible, diàfan per la seva falta de concreció,  en el qual paradoxalment l’home contemporani  s’hi sent atrapat, perdut, incapaç d’aferrar-se i alhora incapaç d’allunyar-se.

Vam concloure el comentari  tot reconeixent que es tractava d’una obra molt original i suggerent , de difícil realització i per contra de fàcil lectura des del punt de vista lingüístic.

“La ciutat i la casa” de l’autor a italiana Natàlia Ginzburg serà  la lectura de la propera sessió, que tindrà lloc el 29 de maig.

Alicia Plana

Coordinadora Club de lectura

Barcelona, 26 d’abril 2017

Dilluns passat vàrem reunir-nos per comentar l’obra “Una mujer de recursos” de l’autora nord-americana Elisabeth Forsythe Halley.

L’autora nascuda a Dallas al 1938 recrea en aquesta novel.la epistolar publicada al 1978, i tal com ella mateixa explica al pròleg, la vida de la seva àvia Elisabeth Steed Garner.

La novel.la s’inicia en els primers anys del segle XX, quan la protagonista és una nena de 10 anys i finalitza amb la seva mort al 1967; així doncs com a rerefons dels avatars de la vida quotidiana d’una dona nord-americana benestant van apareixent els grans esdeveniments polítics, econòmics i culturals de la centúria.

Les cartes com diu l’autora (…) ”són un excel·lent recurs dramàtic, abasten el temps, fan innecessària la descripció narrativa i, el més important, inciten el lector a que s’imagini l’acció omesa” (…). Així doncs, a través de les cartes que la protagonista escriu a molts personatges de l’entorn familiar, a amics o representants institucionals, persones del món empresarial,… el lector va coneixent la xarxa de relacions, les motivacions vitals, l’evolució personal, les vivències d’aquesta dona; veient com de dramàtica i novel·lesca pot ser una vida aparentment normal.

Vam començar el comentari de l’obra amb opinions força critiques, considerant  que la protagonista era una senyora que gràcies als seus recursos econòmics pot permetre’s  fer i desfer  prenent  decisions  importants en el món financer,  viatjant i organitzant la vida dels qui l’envolten.  Però, aprofundint en l’anàlisi vam acabar considerant que a més de diners, tenia molts altres recursos:  un criteri clar respecte a l’autonomia econòmica de la dona  dins i fora del matrimoni,  una bona formació intel·lectual;   una postura ferma  en la defensa de la igualtat amb els negres, quan molts nord-americans de l’època els menyspreaven  i sobretot tenia un temperament fort i una vitalitat extrema que li permetia superar els obstacles.

Finalment vam concloure que malgrat no ser una obra mestra  la lectura de la novel.la havia estat amable i entretinguda.

“La ciudad” de l’autor uruguaià Mario Levrero serà  la lectura de la propera sessió, que tindrà lloc el 24 d’abril.

Alicia Plana

Coordinadora Club de lectura

Barcelona, 24 de març 2017