Històriques GPassejades

Històriques GPassejades

Sortida pels voltants del PANTÀ DE VALLVIDRERA

Mida de lletra:

8 de juny de 2017

A les 9h. ens trobarem a l’Estació del Baixador de Vallvidrera.  El Grup aquest cop no era gaire nombrós, 13 persones; segurament la calor  va desanimar alguns dels participants habituals.

Iniciarem la passejada  sota una magnífica avinguda de plàtans que ens condueix al Pantà, veient prèviament l’entrada de la Mina Grott, que conduïa l’aigua del pantà fins a Sarrià.

En el pantà vam veure alguns aus i ànecs; estava força cuidat i net; s’ha construït un mena de mirador de fusta que entra dins el Pantà  i permet tenir una bona vista general. La petita presa és de l’any 1864.  El camí voreja el Pantà ; passem per la Font de l’Espinagosa i la de Can LLavallol – on veiem un pollancre catalogat com arbre singular- per anar al Coll de Can Cuyàs. Una mica més amunt esmorzem en una explanada.

Des d’aquí agafem el corriol per iniciar el descens, fent part del camí de tornada pel mateix que havíem anat.

Durant el recorregut se sent el cant de molts ocells i veiem força papallones, que denoten que l’aire és net, molt poc contaminat.

A mesura que avançàvem en la passejada, la calor anava fent de les seves, però el sol va escalfar força en el darrer tram des de l’estació del Baixador fins al Restaurant InOut, no gaire lluny però al que havien d’arribar per carretera en pujada i sense un arbre que ens donés una petita ombra . Arribàrem  assedegats d’una cerveseta abans de seure’ns a dinar.

Acabàrem la darrera sortida del curs, amb un dinar de cloenda que va ser molt agradable  per l’ambient relaxat que es va crear i el lloc a l’aire lliure que ens va permetre gaudir  de la vista panoràmica de la serralada lliure de construccions; semblava ben bé que estiguéssim al bell mig de la natura i no a 20 minut de Barcelona.

Cal destacar finalment  que l’edifici del Restaurant que no fa gaire formava part de l’Escola Vil.la Joana és actualment un centre especial de treball; per la qual cosa, la tria del mateix tenia un valor afegit.

Bé companys, ens retrobem passat l’estiu!!!.

Què gaudiu d’unes bones vacances!!!!

Isidre Rabadà i Alícia Plana

Passejada de les fonts de Barcelona

Mida de lletra:

Ja hem fet la passejada de les fonts de Barcelona, penúltima sortida d’aquest curs!

Els primers que ens vàrem trobar davant del cinema Comèdia no estàvem gaire segurs que totes i tots els que s’havien apuntat vinguessin ja que encara que no plovia ho podia fer en qualsevol moment, el cel estava completament tapat!

Vàrem esperar els deu minuts de rigor i sí sí ...tothom va anar venint! 26 passejants, rècord d’assistència! Malgrat l’amenaça de la pluja tothom volia gaudir de la trobada.

El temps va anar aguantant i les primeres fonts les vàrem poder veure amb els paraigües encara tancats. I va ser a partir de la font de la plaça de Sant Agustí Vell que la primavera mediterrània es va anar imposant: va començar a ploure! Vàrem anar fent ruta força animats, plovia poquet, però quan vàrem arribar al Born ens vàrem haver d’aixoplugar corre-cuita! 

Indecisions, dubtes, propostes de continuar ... propostes de deixar-ho per un altre dia ... semblava que la pluja minvava un xic ... continuem! Vàrem arribar fins la font de davant de Santa Maria del Mar, no podia ser... no tenia pinta de parar en tot el dia... els peus començaven a estar força xops i hi varen haver algunes compres de paraigües i altra cop roda d’opinions. Pràcticament per unanimitat vàrem decidir acomiadar-nos i continuar la ruta en una altra ocasió, però... oh, sorpresa! just en aquell moment va parar de ploure i mirant enllà del carrer de l’Argenteria vàrem veure al lluny un trosset de cel blau! L’altra cara de la primavera s’imposava, aviat sortiria el sol!   

Doncs sí vàrem continuar la ruta amb ganes i sota l’escalforeta agradable del sol. La ciutat lluïa, tots els carrers feien olor de pluja acabada de caure, que quan vàrem arribar al carrer Hospital, es  barrejava amb les olors de les herbes i plantes de la fira de Sant Ponç. Les fonts eren boniques i la seva història interessant, molts les descobríem tot i haver-hi passat moltes vegades per davant.

I així barrejats entre els turistes i fent fotos com ells de les nostres fonts vàrem acabar la passejada a la Cala del Vermut on ens vàrem acomiadar, ara sí fins la propera i última trobada, degustant un bon vermut!  

Hermínia Villà