Activitats culturals i lúdiques

Pel dret a una mort apropiada. Marc-Aureli Broggi

Mida de lletra:

 

 

El passat dijous el Dr. Broggi va oferir un seguit d’idees per reflexionar entorn a la mort, i de manera més particular els casos en els que hi ha un malalt terminal o amb una malaltia sense possibilitats de ser superada.

Recollim aquí un resum dels aspectes més rellevants de la seva xarrada, que va estar farcida d’anècdotes viscudes al llarg de la seva vida professional.

 

Un primer tema de reflexió, és el canvi social que ha hagut en relació a l’acceptació de la mort.  Per un costat no és un tema present en la vida quotidiana, es rebutja parlar-ne i, fins i tot les imatges que arriben per les pel·lícules o en la TV, presenten una forma de mort que no és l’habitual: morts violentes, assassinats, grans accidents, etc. De manera que és gairebé impossible veure una mort en un llit, sobrevinguda després d’un procés de malaltia. Aquesta realitat comporta que no es pugui parlar sobre la mort i que aparegui de cop, de forma punyent, sense gaires possibilitats de preparació.

 

Al voltant de la mort existeixen quatre actors amb papers importants i amb funcions ben delimitades:

1.- la persona malalta. Aquesta ha de fer un treball de comprensió i de pressa de consciència de la mort i per tant, ha de viure el dol anticipat de la seva mort.

2.- l’entorn: familiar i d’amistats.

3.- entorn sanitari: professionals del sector.

4.- àmbit institucional

 

Tot un altre bloc de reflexió és el comportament específic de l’entorn.  L’explicació del títol, Per una mort apropiada, és cabdal per comprendre el paper de les persones que envolten a la persona malalta. És fonamental entendre que es parla de la “mort pròpia” en el sentit d’irrepetible, de que cada persona és única i per tant, la seva mort també.

Quines actituds cal tenir?

1.- Ajudar al malalt a que es perdoni i s’accepti a si mateix. Que cregui que la seva vida, amb alts i baixos, errors i encerts, ha sigut la seva i en aquest sentit, és valuosa i única.

2.- No pretendre ensenyar a morir, sinó acompanyar a la persona en aquest moment de la seva vida.

3.- Demostrar compassió. Entendre que aquella persona està patint, que passa un sofriment moral.

4.- Coratge. Tenir el valor de saber acostar-nos a la gent que pateix.

5.- Lleialtat. Demostrar a la persona respecte pel que ella vol i pensa i saber assumir el repte de fer realitat les seves voluntats en el moment en que ja no hi sigui.

La persona viu sola la seva port, però això no implica que se l’abandoni.

 

Un bona manera d’acostar-se al final és saber anar-se enretirant poc a poc fins arribar a la retirada total. Per això calen aquests punts assenyalats amb anterioritat.

Unes altres fites que va destacar van ser el respecte cap al malats, deixant que siguin ells mateixos els que s’acostin a la veritat. Un aspecte fonamental d’aquest respecte és no contribuir a crear falses esperances, però al mateix temps saber acceptar les falses esperances que el mateix malalt es munta. L’ús de mentides pietoses és correcte? Abans era molt acceptat el que es diguessin, però cada cop més es qüestiona la seva utilització.

 

Com a cloenda el Dr. Broggi ens va recordar els DRETS dels MALALTS:

1.- Dret a la informació o a no tenir informació.

2.- Dret a la confidencialitat i a la intimitat.

3.- Dret a dir el que NO vol que li facin

4.- Dret a no tenir dolor.

 

A partir d’aquí es va obrir un torn de preguntes que va resultar viu i engrescador per a continuar treballant aquest tema.

 

 

Orientacions sobre el Document de Voluntats Anticipades, amb especial esment del cas de patir una demència-

 

Taller científic al Centre de Regulació Genòmica. Dimarts 2 de febrer 2010

Mida de lletra:

El proppassat dimarts 2 de febrer un grup de 18 persones de Rella ens vam convertir en investigadors: vam realitzar un interessant taller científic al Centre de Regulació Genòmica, ubicat a l’edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. L’activitat era gratuïta, oferta per aquesta entitat i dirigida a grups organitzats com associacions, casals, etc...Fou dirigida, de forma molt clara i didàctica, per   la Marta Solís , responsable d’Activitats de Difusió de la Ciència.

Després d’una breu introducció sobre la part arquitectònica de l’edifici, amb una esplèndida vista al conjunt, al mar i la platja, vam entrar en un dels laboratoris i ens vam col·locar una bata blanca transformant-nos en científics!

 

Abans de començar la pràctica, la Marta ens va explicar que el CRG és un centre d’investigació bàsica, dels anomenats “d’excel·lència” en el que es fa investigació en diferents camps de la biomedicina : cèl·lules mare, regulació dels gens, càncer, epidemiologia ambiental, col·laboració amb l’Hospital del Mar...).Hi treballen joves investigadors de tot el món. El Centre és, actualment, el sisè en el ranking mundial d’aquests  tipus de centres. En el mateix edifici es troben altres centres de recerca, uns bàsics i d’altres de recerca aplicada. Per fomentar el flux d’informació i d’experiències, es fan reunions periòdiques entre els investigadors dels diferents equips.

 

L’objectiu de l’experiment era determinar si els fills d’una parella, en la que el pare patia una malaltia hereditària, podien heretar-la o no. Vam treballar amb ADN de pare, mare i fills (home i dona), a més d’un de control. Vam aplicar la tècnica anomenada electroforesi en gel d’agarosa: si es col·loca una petita quantitat de cada un dels ADN en certs punts d’una capa del gel i s’aplica un camp elèctric, els ADN migren més o menys lluny a través d’aquest gel en funció de la seva mida.

Com que les molècules estaven tenyides de diferents colors, vam poder observar marques diferents, corresponents als al·lels de cada membre la família. Segons les Lleis de Mendel, sabiem  que hi ha el 50 % de probabilitats de que els fills heretin la malaltia i  en el nostre cas, vam poder concloure que tots dos fills  estaven  malalts.

Durant l’experiment vam aprendre diferents tècniques de laboratori.  Una de les més delicades fou pipetejar (utilitzar la minipipeta electrònica per agafar petites quantitats d’ADN).Tots i totes vam practicar i arribarem a assolir una gran destresa ( com podeu observar a les fotos!).En vam quedar molt satisfets!.

Per acabar, alguns de nosaltres vam sortir a les terrasses i vam poder contemplar la singularitat de l’edifici i del paisatge des de l’exterior, així com també el pícnic que feien els joves investigadors, tot prenent l’agradable sol d’aquest hivern barceloní tant suau.

Agraïm al CRG aquest esplèndid taller, i quedem en contacte amb la nostra “Cap d’equip científic”, la Marta Solís, per a altres activitats futures.

Subcategories