Històriques CLectura

Grup Lectura

Una cuestión personal de Kenzaburo Oé

Mida de lletra:

 

Dilluns passat vàrem reunir-nos per quarta vegada; estem ja a la meitat del curs!.

Comentàrem l’obra “Una cuestión personal” de Nobel japonès Kenzaburo Oé, recomanada per en Mario Catelli, que va conduir la sessió.

L’autor ens mostra una realitat duríssima marcada per les seves pròpies obsessions arrel de l’impacte psicològic que li va produir el naixement del seu primogènit amb una greu malaltia cerebral. Utilitza una prosa aspra, frases curtes, contundents amb descripcions punyents.

En l’obra el protagonista s’enfronta a un fet similar; ha tingut un fill amb una greu malaltia, les expectatives de vida són poques i en el millor dels casos, tindrà una existència vegetativa. La novel.la que transcorre als anys 60 i en el termini de tres dies descriu l’angoixa, el patiment extrem d’aquest pare que enfonsat en un abisme de por, dubte, vergonya, culpabilitat, només veu com a sortida la fugida cap al davant; cercant refugi en l’alcohol, el sexe i la violència.

En realitat la situació desesperada del nen és un pretext per ensenyar-nos els límits de la condició humana; la commoció que provoquen els sentiments enfrontats; l’egoisme, la generositat, la responsabilitat, la fugida de la realitat, el pes del destí.

També van ser interessants els comentaris sobre el paper de les diferents dones que apareixen en la novel.la; la profunda insatisfacció que les envolta sota una aparença de llibertat extrema en un cas o de submissió a un rol convencional en un altre.

I en el rerefons dels fets narrats, la història recent del Japó, d’un país que encara vivia la humiliació d’haver estat vençut, pràcticament anihilat.

Tot i que molts dels assistents van expressar la recança a començar a llegir la novel.la davant d’un contingut tan desesperançat, reconeixien que un cop iniciada la lectura quedaren atrapats per la historia i el seu desenllaç, en opinió d’alguns, inesperat i en certa forma massa “edulcorat”; altres, per contra, opinaren que l’ambigüitat del final no permetia entreveure una vida massa fàcil per al protagonista.

Per la propera sessió que tindrà lloc el proper 20 de març triàrem la novel.la de gènere epistolar “Una mujer de recursos” de l’autora nord-americana Elisabeth Forsythe Halley.

 

 

Alicia Plana

Coordinadora Club de lectura

 14 de febrer de 2017

Ramona, adéu

Mida de lletra:

A la tercera sessió del Club de lectura del Passat 9 de gener comentàrem l’obra “Ramona, adéu” de Montserrat Roig.

La novel.la narra la història de tres dones barcelonines, de tres generacions d’una mateixa família; com a rerefons de la història personal, l’autora mostra un mosaic econòmic i social de Barcelona des de finals del XIX fins els anys seixanta del segle XX.

La majoria dels assistents del Club havíem llegit l’obra a la nostra joventut, quan la Montserrat Roig contemporània a moltes de nosaltres destacava com a novel·lista i com a defensora del moviment feminista i, segurament per aquestes circumstàncies i perquè d’alguna manera ens identificàvem amb la Mundeta de la tercera generació, teníem un molt bon record de la lectura de “Ramona, adéu”. Ara, passats els anys i amb una altra perspectiva vital, vam coincidir en què la novel·la ens havia en part decebut; les protagonistes, sobretot la Mundeta Ventura està desdibuixada, no són personatges complexos, polièdrics; d’altra banda la narració basada en tres moments històrics diferents que es van alternant fa que la lectura sigui difícil, fins i tot feixuga.

Malgrat tot, els comentaris van ser interessants i com sempre ens van portar per altres meandres de la nostra de joventut i també dels interessos d’avui.

En la propera sessió prevista per al 13 de febrer comentarem la novel·la “Una cuestión personal” de Kenzaburo Oé, i amb aquest cas tindrem amb l’assessorament d’en Mario Catelli.

 Què tingueu una bona lectura!

Alicia Plana

Cordinadora Club de lectura

10 de gener 20

Subcategories