Històriques CLectura

No voldria acabar aquest curs sense fer el comentari de l’obra "La ciutat i la casa" de  Natàlia Ginzburg que vàrem fer el passat 29 de maig i que no vaig incloure en el seu moment en la web.

L’obra de l’autora italiana ens va agradar molt; destacàrem que és un cant a l’amistat incondicional i també a la comunicació escrita, al gènere epistolar, tan poc utilitzat en l’actualitat i que en l’obra té un to de conversa; cartes escrites com secrets o confidències.

A “La ciutat i la casa” s’escriuen cartes però també poemes, obres de teatre, novel·les; i l’escriptura pública d’alguns personatges es contraposa a l’escriptura íntima de les cartes, que és la que importa a l’autora. La ciutat i la casa mostra també dos àmbits contraposats: l’espai públic i el privat, del qual alguns personatges fugen i d’altres tot al contrari, cerquen en busca de seguretat.

Giuseppe i Lucrezia semblen ocupar el centre de la historia, però poc a poc van apareixen un munt de personatges que s’expliquen a través de les cartes les seves vivències personals, les relacions familiars existents entre ells tot donant vida a aquesta novel.la coral

La narració destaca per l’amor de l’autora pels grans detalls petits de la vida quotidiana; reflexiona sobre el divorci, la relació amb les drogues, la violència o la situació de la dona sense jutjar la decisions dels seus personatges.

Alicia Plana

Coordinadora Club de lectura

Barcelona, 25 de juny de 2017