La ciudad de Mario Levrero
Dilluns passat vàrem reunir-nos per comentar l’obra “La ciudad” de l’autor uruguaià Mario Levrero.
La novel.la ja des dels seus inicis mostra una realitat inquietant, en la que no hi ha senyals ni espais, ni temporals; ens trobem amb un protagonista del qual no sabrem res al llarg de l’obra, ni el seu nom. La incertesa, la inseguretat, el “no res” acompanya el personatge principal i també els altres, alguns més dibuixats que d’altres. L’autor trenca amb la unitat del temps i la dimensió de l’espai i ens movem en una realitat entre fantàstica i onírica.
El personatge principal es mostra incòmode en situacions que alteren el destí sense argumentació i són precisament aquestes accions buides de sentit el que inquieta també el lector, que es va endinsant en el relat, deixant-se portar per la lògica dels somnis, més aviat dels mals somnis, tot esperant que en algun moment les coses canviïn i adquireixen el significat al que estem acostumats tant en la nostra vida quotidiana, com en la ficció literària. També es destacable el paper del personatge femení, tractat com mer objecte.
La “Ciutat” simbòlicament apareix com un espai inaprensible, diàfan per la seva falta de concreció, en el qual paradoxalment l’home contemporani s’hi sent atrapat, perdut, incapaç d’aferrar-se i alhora incapaç d’allunyar-se.
Vam concloure el comentari tot reconeixent que es tractava d’una obra molt original i suggerent , de difícil realització i per contra de fàcil lectura des del punt de vista lingüístic.
“La ciutat i la casa” de l’autor a italiana Natàlia Ginzburg serà la lectura de la propera sessió, que tindrà lloc el 29 de maig.
Alicia Plana
Coordinadora Club de lectura
Barcelona, 26 d’abril 2017
