Orientacions sobre el Document de Voluntats Anticipades, amb especial esment del cas de patir una demència-
Resum de la trobada organitzada pels Jubis a l’Escorxador el 19.02.2016
Ponents:
.- Llambrusca, Alzheimer Penedès, representada per la seva presidenta Àngels Cererols.
.- Comité d’Ètica assistencial de l’Hospital de l’Alt Penedès amb Jelena Mestres, Caterina Farreras i J.M. Padullés
No podem triar com naixem però hauríem de poder triar com i quan morim, a menys que tinguem una mort brusca i inesperada. Actualment la legislació espanyola penalitza l’eutanàsia i el suïcidi assistit. En aquest breu vídeo de la Fundació Grífols s’hi diu quins països europeus (Holanda, Suïssa són els més capdavanters) tenen aquests temes despenalitzats
https://www.youtube.com/watch?v=44XNFGBGvt0
Tenim a la nostra disposició el PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport), per enviar-nos professionals al domicili propi o al centre residencial on estiguem ingressats, amb la missió de no deixar-nos patir, però no poden ajudar-nos a morir perquè és delicte.
És del tot recomanable lluitar per la despenalització de les pràctiques per ajudar a morir i evitar l’allargament de la vida en el cas que siguem una càrrega per a les persones del nostre entorn, si no ens podem comunicar o si estem en unes condicions que considerem indignes. Per ara només ens podem acollir al dret que tenim a l’autonomia per rebutjar tractament i, en un cert sentit, rebutjar aliment.
El metge té l’obligació d’allargar-nos la vida. Si volem evitar-ho, podem deixar-ho dit als nostres fills o una persona que ens representi , però tot és més clar si hem fet un document de voluntats anticipades.
En el cas que patim una demència o la gravetat del nostre estat ens impedeixi manifestar la nostra voluntat, és molt important haver signat abans un document de voluntats anticipades i haver designat un responsable, que és qui alertarà el metge sobre l’existència d’aquest document.
El metge que ens atengui preguntarà si existeix el document de voluntats anticipades i si hi ha un responsable designat, però hem de preveure que no ho faci. En aquest cas, el responsable que hem designat li haurà de dir que aquest document existeix.
També és recomanable dir-ho al metge de capçalera perquè ho inclogui a la història clínica.
Els documents queden dipositats en un registre de voluntats anticipades. Es poden fer de dues maneres:
- Omplint el model que proporcionen a l’hospital, demanant hora prèviament a Atenció a l’Usuari. Es necessiten 3 testimonis que no poden ser familiars (un cunyat, sí). No cal que es presentin, n’hi ha prou que ens deixin els seu DNI. El tràmit és gratuït.
- Redactant un mateix el document davant el notari (té un cost d’uns 40 €)
D’una manera o d’una altra, és important que hi posem tot el que desitgem, fins i tot coses que ara no són legals (com l’eutanàsia, etc) perquè pot ser que el dia que s’usi el document ja sigui legal.
Per exemple, hi posarem si volem que en determinat moment ens ingressin per ser atesos per professionals i no ser una càrrega per als nostres familiars; si volem que deixin d’alimentar-nos quan hàgim perdut la capacitat de fer-ho per nosaltres mateixos o en el moment que rebutgem el menjar. (El rebuig de l’alimentació es pot considerar formant part del dret a l’autonomia com ho és el rebuig del tractament).
Si som titulars d’interessos econòmics o altres, és preferible mentre encara estem bé de fer un poder a una persona de confiança que no pas deixar que el nostre deteriorament obligui a fer una incapacitació legal.
La incapacitació legal demana la intervenció d’un jutge i té un cost més elevat. Si es fa el poder és important incloure-hi la clàusula “que subsisteixi més enllà d’una incapacitat”. (Un poder que no ho posi no serà vàlid i no es podrà fer servir si la demència és evident).
Podem obtenir més assessorament a l’Associació pel Dret a Morir Dignament de Catalunya.
Conferència de Jesús Mosterín sobre La buena vida y la buena muerte
