Manchester català
El Manchester català – 9/2/17
Aquest mes de febrer hem passejat per la ciutat, concretament pel barri del Poblenou on hem fet un recorregut visitant els símbols més coneguts del seu passat industrial: les xemeneies.
Sortint de l’estació del metro de Poblenou vàrem començar el nostre itinerari pel Camí Antic de València on hi ha l’IES Quatre Cantons que té en el pati la xemeneia de la fàbrica de l’electròlisi del coure. Passant per Buigas i Samsó del carrer Marroc arribem al recinte de Can Ricart abandonat durant molt temps i salvat gràcies a les reivindicacions veïnals.
Seguim i al cap d’amunt de la Rambla es troba Can Jaumandreu, recinte aquest sí molt ben restaurat, on hi ha el departament d’Audiovisuals de la UPF i serveis de la Universitat de Barcelona.
Enfilem direcció mar i trobem, pràcticament una darrera l’altra, les xemeneies de Can Framis, actual museu d’art, de la Foneria Giralt, el Vapor Llull i Can Gili Vell aquestes dues últimes fàbriques actualment reconvertides en vivendes i oficines. Estem al costat del cementiri i travessant la Rambla arribem a Can Saladrigas, actualment biblioteca, i de la que, a més de l’edifici, es conserven dues xemeneies, una a l’entrada i l’altra en el pati del casal d’avis.
L’última xemeneia que visitem, al costat del parc de Diagonal Mar, és la més nova i pertanyia a la fàbrica MACOSA empresa constructora de vagons de ferrocarril. A diferència de les altres, està construïda amb formigó, al seu costat s’alça la Torre de les Aigües del Besòs que, al ser dia feiner, no vàrem poder visitar.
De les xemeneies visitades només la de MACOSA està documentada amb fotos i informació sobre la fàbrica i això la posa molt més en valor.
Quatre hores i cinc kilòmetres més tard les 14 persones del grup estàvem al costat de Can Felipa fent el vermut que tancava un matí esplèndid i pensant en la propera.
Anna MARCÓ
