Carretera de les Aigües_Sant Just Desvern
Ens trobem a l'hora prevista a l'estació dels FGC (10 assistents) i anem fins a Peu del Funicular (bitllet una zona). Les línies que ens porten són la S1 i la S2 i sempre cal pujar als vagons del mig (l'estació del Peu...és petita, el primer vagó queda dins el túnel i el darrer té una sortida estreta i incòmoda).
El funicular et porta fins a Vallvidrera superior però nosaltres baixem a la parada intermèdia, Carretera de les Aigües. Una vegada dins la cabina del funicular cal polsar el botó. En cas de no fer-ho et puja fins d'alt. El temps de parada és curt i cal anar lleugers per sortir (una mica de despistada va fer que tres es quedessin dins, fent el trajecte complet)
Tenim la sort d'agafar un dia amb bon sol i amb poca contaminació i una vegada a Carretera...ja podem veure tot el panorama de Barcelona als nostres peus. Anirem cap a la dreta direcció al Baix Llobregat fins arribar a la plaça Mireia (font de la Mandra i tennis Diagonal). Aquesta primera part de l'itinerari (uns 4 km) és fa per pista molt transitada per altres caminadors i bicicletes, especialment cal tenir cura amb la bicis perquè van a més velocitat i perquè nosaltres anem badant les vistes. A més de la ciutat hi ha unes magnífiques vistes del Tibidabo i de la torre de comunicacions de Collserola i en el camí trobem cases modernistes en bon estat de conservació i bellesa.
View the embedded image gallery online at:
http://www.rella.cat/antiga/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=65&Itemid=471&lang=ca&limitstart=4#sigFreeId1020f44774
http://www.rella.cat/antiga/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=65&Itemid=471&lang=ca&limitstart=4#sigFreeId1020f44774
És difícil, però convé no entretenir-se massa i arribar al mirador, on amb tranquil·litat i seguretat podrem gaudir tot l'espectacle i jugar a endevinar què veiem de Barcelona, l'Hospitalet, Esplugues, Sant Just, el Prat,..., superat el mirador hi ha la pujada més fàcil (pista) al que avui coneixem com Sant Pere Màrtir (ermita construïda el S. XVII, abandonada el 1792 i que durant la República va anomenar-se Puig d'Ossa pel seu antic topònim Monte de Ursa), documentat des de l'any 986 (més info Viquipèdia). Solament dos atrevits volien pujar aquest puig i ho vam deixar per a millor ocasió.
A l'àrea de lleure de plaça Mireia esmorzem i seguim camí a la Penya del Moro. Agafem el sender previst (PR-C-164) per la font de la Beca, però qui guia no troba en sender per travessar la vall de Sant Just i des de l'altra banda vorejar els puigs descrits a la proposta fins arribar a la Penya del Moro.
Seguin la pista arribem a la zona urbana de Bell Soleig i pels seus carrers ascendim fins la Penya (277m) antigament coneguda com Puig Castellar. Les vistes de Sant Just i Sant Feliu de Llobregat són magnífiques. També trobem les restes d'un poblat ibèric de la tribu del laietans i les restes d'una torre de guaita que sembla va ser construïda el segle X quan el Llobregat feia frontera entre la marca hispànica i les terres controlades pels musulmans. La primera documentació de la torre data del S. XIV (més info. Viquipèdia)
View the embedded image gallery online at:
http://www.rella.cat/antiga/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=65&Itemid=471&lang=ca&limitstart=4#sigFreeIdbeba85cbfb
http://www.rella.cat/antiga/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=65&Itemid=471&lang=ca&limitstart=4#sigFreeIdbeba85cbfb
Baixem de la Penya amb la intenció d'anar a buscar el tramvia al WALDEN 7, però vet aquí que trobem un bus de S. Just que ens porta fins a Zona Universitària. Ja hem caminat al voltant d'12 km i a nadie le amarga un dulce, ens informen que en tres minut arriba, esperem i l'agafem, ningú es queixa i tots a corre cuita a buscar seient. Ens acomiadem fins la propera a la Zona Universitària.
Isidre Rabadà
