Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Final de curs 2017-2018 \\\ RELLA
JUNTA
FINAL DE CURS 2017-2018
Resum de l'acte del nostre final de curs en companyia del professor Joan VENY que ens va dur en Pompeu Fabra.

En aquest moment, si fem un cop d'ull a l'apartat AGENDA del web de RELLA, hi apareixen diferents activitats que apunten cap al final de curs.

Aquest concepte, la nostra Associació no el viu com l'esperat final de curs tradicional i periòdic que apunta a objectius i dedicacions professionals pròpies de l'estiu. Per a nosaltres no és un moment esperat i necessari per tal de recarregar ànims i de descansar de la quotidianitat professional. M'atreveixo a dir que, ara mateix, el nostre final de curs té altres explicacions i aplicacions. Això, no obstant, ens continua agradant arribar al final de curs i festejar-lo, tot i mantenint-ne el mateix nom. No tenim pas cap dubte d'allò què vol dir aquest concepte!

Així ho hem fet, de manera no només formal, amb la programació del passat dia 23 de maig. El nostre acte de cloenda de curs, l'hem dedicat a la figura i homenatge d'un "HOMENOT NOSTRE". Aquest any és Any Fabra, a més a més del d'altres personatges també ben nostres. Varem triar Fabra aprofitant l'avinentesa i la col·laboració del prestigiós professor Joan VENY.
Comptar amb el doctor Veny era garantia de màxim rigor acadèmic, de molt bon gust humà, d'agradable companyia, de gaudi i riquesa de saviesa i coneixement. Sóc del grup que ho va passar bé escoltant, reflexionant, aprenent; concentrada en la seva conferència. Ens va acostar la figura i personalitat inquietes d'en Pompeu Fabra i també hi va aportar el seu toc apassionat, estudiós i meticulós sobre la llengua.
Ara mateix, em ve al cap com ens va fer saber que un Fabra jove anava al port de Barcelona a escoltar altres llengües i com també un Fabra ja adult s'admirava i sorprenia de les paraules i parlants en escoltar, per exemple, el mot "macaco" ( nespra del Japó) propi de Badalona, on ell va viure. Fabra, tot un savi de les paraules i de la llengua, pendent de com els parlants coneixem la nostra llengua i de com aquest coneixement és objectiu de la dedicació científica i, per tant rigorosa, dels estudiosos lingüístics.

Pel que fa a l'altre aspecte de la conferència, el compromís de Fabra, el professor va fer un repàs de l'obra i de la documentació que li donen tanta magnitud que encara avui tenim la seva gramàtica, la del 1932, com el puntal i referència obligada dels estudis contemporanis. És la nostra gramàtica.

En definitiva, voldria valorar l'interès de la conferència, la importància del conferenciant, la interpretació del tema. Ho vàrem passar bé i el doctor Veny també. Així ho ha reflectit en un correu del dia 28 de maig, tot dient:

"...Efectivament,... em vaig sentir molt còmode entre vosaltres, parlant d'un tema que ens interessava a tots i que vaig poder desenvolupar gràcies a la vostra invitació. Em va impressionar l'interès i atenció que l'auditori va posar durant la meva actuació. Us he de felicitar... per aquestes iniciatives, i en general, pel vostre treball. Gràcies a entitats com la vostra, es manté viu l'esperit del nostre poble, amb la seva llengua i la seva cultura, que són ben irrenunciables. Continueu amb aquesta inquietud i zel.
Joan Veny"



Ara sí, arribat aquest punt, hi poso punt final i us desitjo des de la JUNTA un MOLT BON FINAL DE CURS i un MILLOR ESTIU.

Fins al setembre.
Maria Altisent.