Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Comentari <i>Suite francesa</i> d'Irène Némirovsky \\\ RELLA
GRUP CLUB DE LECTURA
COMENTARI SUITE FRANCESA D'IRÈNE NÉMIROVSKY
El passat dilluns 18 de juny en la darrera sessió d'aquest curs comentàrem la novel·la Suite francesa d'Irène Némirovsky (Kiev 1903-Auschwitz 1942), autora ucraïnesa, d'origen jueu i francesa per adopció.
L'obra dividida en dues parts relata a la primera Tempesta de juny l'èxode de molts parisencs en els dies previs a la invasió alemanya; a la segona part Dolce, l'autora descriu l'ocupació de les tropes alemanyes al petit poble de Bussy durant els anys 1940-1941.



A Tempesta de juny recrea el clima de por, incertesa, incredulitat davant els primers bombardeigs de la capital, que provoca la fugida dels habitants de la ciutat que en cotxe, bicicleta o a peu surten espaordits sense saber ben bé cap a on van. Rics burgesos, menestrals, artistes, banquers, obrers tots mostren la seva autèntica condició per tal de sobreviure a vegades sense cap escrúpol moral. La fugida com a moviment col·lectiu en plena guerra és una situació idònia per treure a la llum l'essència dels éssers humans, emergeix el millor i el pitjor de cadascú sense ambigüitats.
A mesura que els invasors van prenent possessió del país s'entreveu tant l'esfondrament de l'ordre social existent fins al moment, com la mediocritat i roïndat d'alguns dels personatges.
A Dolce, la narració canvia de ritme. Mentre els alemanys s'instal·len en els pobles, una nova etapa comença per tots: vencedors i vençuts aprenen a conviure. La història els hi dóna una oportunitat per conèixer-se a nivell personal.
La guerra oficial és entre alemanys i francesos, però Némerosvky planteja altres guerres paral·leles: els éssers humans converteixen en enemics tots aquells que no comparteixen els seus interessos. Al marge de la guerra, l'odi moltes vegades està dirigit contra algú que no és l'enemic oficial.
L'individu i la comunitat a la qual pertany no comparteixen necessàriament els mateixos desitjos ni senten els mateixos odis. Els alemanys són els enemics, però quan els francesos coneixen i es relacionen amb un alemany en particular, aquest deixa de ser un enemic detestable, i es converteix en una espècie d'amic, igual passa a l'inrevés.
Trobem exemples de guerres paral·leles entre: aristòcrates contra la resta de francesos: burgesos i camperols. També la disparitat es dóna entre burgesos i camperols.
Les marcades diferències entre rics i pobres són constants en la novel.la. La narradora ridiculitza els rics quan s'aferren al que tenen i perden la perspectiva del món dels pobres. I encara és pitjor, quan els hi molesta la pobresa, la troben lletja, incòmoda.
Némirovsky tria fets quotidians i els hi dóna transcendència. No menciona batalles, ni discursos polítics, tampoc actes d'heroisme, ni grans gestes, és la guerra el tema de la novel·la. A l'escriptora li interessa el dia a dia dels seus personatges, a través de detalls es reflectirà com viuen l'experiència. Són actes personals i com a tals, defineixen qui els realitza.
L'autora amb gran precisió, de manera crítica, a vegades irònica i sense sentimentalismes reflecteix una societat que ha perdut el rumb. El to realista li permet fer una radiografia del país i donar testimoni profund de la condició humana; i l'escriu sense la facilitat que dóna la distancia, i la perspectiva del temps. Colpeja pensar que l'autora és testimoni directe del que descriu i que no va poder conèixer el final del cataclisme que va haver de viure.
La novel·la ens va agradar molt, de manera unànime coincidírem que és una molt bona obra; tot i que sobre el tema hem llegit altres narracions, i per tant el rerefons de l'acció ens era prou conegut, aquesta té un valor tant de contingut, com formal indiscutible.
I amb aquest darrer comentari, ens acomiadem fins el proper octubre.

Bon estiu i bones lectures!!!!

Alicia Plana
Coordinadora Club de Lectura

23 de juny 2018