Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Comentari El Ball d'Irène Nemérovsky \\\ RELLA
GRUP CLUB DE LECTURA
COMENTARI EL BALL D'IRÈNE NEMÉROVSKY
Comentari El Ball d'Irène Nemérovsky

Acabàrem el curs passat amb Suite francesa d'Irène Nemérovsky (Kiev 1903-Auschwitz 1942) i encisats per l'autora, hem volgut iniciar l'actual, el proppassat 1 d'octubre, amb el comentari de El Ball.



El Ball va ser publicada en francès al 1930, però l'autora ucraïnesa d'origen jueu i francesa d'adopció ha estat pràcticament desconeguda en el nostre país fins fa pocs anys: la primera edició d'aquesta obra en castellà és de 1986 i en català de 2006.

La protagonista de la novel.la, una nena de catorze anys veu, sense comprendre les causes, que els seus pares, els senyors Kampf (el llibre d'Hitler amb aquest títol ja es coneixia a França a 1930) han passat de la pobresa a l'opulència i pertany per tant ara a una família molt adinerada; però malgrat això, no rep que benefici de l'excel·lent situació econòmica, ans al contrari, només pateix obligacions, submissions i quan els pares organitzen un gran ball per celebrar l'escalada financera, que no social i presentar-se en l'alta societat, la deixen totalment relegada. Aviat la protagonista trobarà la manera de venjar-se de la situació.

El Ball és -en la meva opinió- una obra rodona, perfecta precisament per la seva brevetat. Hi trobem indagació psicològica sobre el dolor del rebuig, la necessitat d'autoafirmació infantil en un enfrontament total amb l'autoritat materna. Però també a nivell col·lectiu, Nemèrovsky no esmerça esforços en fer una crítica ferotge de la burgesia -classe a la qual pertanyia i que coneixia molt bé-, de retruc dels jueus, de l'estupidesa humana, de la necessitat de reconeixement social a partir dels diners, tan clàssic de les classes benestants, que viuen fonamentalment de les aparences, i del què diran.

És molt probable que amb aquesta obra, l'autora perseguís l'objectiu de saldar comptes amb la seva pròpia infantesa, infeliç i solitària, i sobretot amb la seva mare que vivia només pendent dels afers socials i dels diners, lliurant la seva única filla a l'atenció de dides i mainaderes.

Les opinions dels assistents van ser diverses; algú va considerar que l'obra no tenia cap interès, d'altres que el personatge de la mare estava tractar de manera molt plana i que el paper del pare quedava desdibuixat. Malgrat aquests aspectes crítics, després dels comentaris en general tothom va estar d'acord en què era una obra interessant de llegir.

Alicia Plana
Coordinadora Club de Lectura

Octubre 2018