Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Caminada de tardor per la Serra de Marina \\\ RELLA
Caminada de tardor per la Serra de Marina \\\ RELLA
Caminada de tardor per la Serra de Marina \\\ RELLA
Caminada de tardor per la Serra de Marina \\\ RELLA
Caminada de tardor per la Serra de Marina \\\ RELLA
Caminada de tardor per la Serra de Marina \\\ RELLA
Caminada de tardor per la Serra de Marina \\\ RELLA
Caminada de tardor per la Serra de Marina \\\ RELLA
Caminada de tardor per la Serra de Marina \\\ RELLA
Caminada de tardor per la Serra de Marina \\\ RELLA
Caminada de tardor per la Serra de Marina \\\ RELLA
Caminada de tardor per la Serra de Marina \\\ RELLA
Caminada de tardor per la Serra de Marina \\\ RELLA
Caminada de tardor per la Serra de Marina \\\ RELLA
Caminada de tardor per la Serra de Marina \\\ RELLA
Caminada de tardor per la Serra de Marina \\\ RELLA
Caminada de tardor per la Serra de Marina \\\ RELLA
GRUP PASSEJADES
CAMINADA DE TARDOR PER LA SERRA DE MARINA
Dijous, 8 de novembre, matinem: ens trobem a les 8:30 a l'estació de Mongat. Tots puntualíssims. Agafem el bus que ens portarà a Tiana on ha de començar la passejada. Observem els carrers de l'interior de Montgat, arquitectura senzilla, amable, amb algunes cases modernistes.

En arribar a Tiana ens rep un esplèndid cirerer d'arboç, esquitxat de groc taronja i roig, anunci dels que anirem trobant a tota la primera part del camí.
Camí que comença pujant -grinyolen els genolls- i que ens porta al Cementiri dels Empestats. Una pedra amb algunes inscripcions ens marca la fossa comuna on alguns infectats de la pesta groga -sembla que provinents de la Barceloneta- van ser enterrats. Aquest monument va ser col·locat l'any 1871, un cop l'epidèmia ja havia finalitzat.
Seguim caminant, gaudint de la bona companyia i dels colors de la tardor. Arribem a l'antic Convent de la Conreria que actualment és la seu de la fundació Pere Tarrès. Esmorzem asseguts a les grades del pati, davant d'un paisatge d'adolescents jugant a futbol.
Seguim la ruta tot carenant: pujades i baixades, caminets que s'emboliquen, es bifurquen, es difuminen... No estem segurs d'estar ben encaminats i sembla que no hi ha cobertura per al recurs digital previst per orientar-nos. Enyorem els temps de la brúixola i el mapa de l'Alpina. Finalment, amb la col·laboració d'un passavolant coneixedor de la contrada, recuperem el bon camí que ens portarà fins a Sant Jeroni de la Murtra. Val a dir que el desconcert ha durat poc i les vistes no han deixat de ser magnífiques. Damunt nostre, un cel prou clar. Davant, allà baix, un mar d'acer, sota la foscor d'uns núvols amenaçadors. Badalona, Can Ruti...
Com que anem una mica justos de temps decidim deixar el poblat ibèric Puig Castellar per a una propera sortida. Tirem, doncs cap a Santa Coloma. Ja de baixada, marxa relaxada, bon humor i fotos, unes quantes a la Cartoixa de Montalegre, que veiem de lluny.
Un cop a Santa Coloma, mentre fem el vermut, els artilugis compta-passes i compta-kilòmetres informen: 12/13 Km.
Encertat! Diuen els peus d'un expert caminador
Contents i una mica cansats, constatem, una vegada més, que caminar junts és un plaer.
Magalí Serra