Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Comentari Una música constant de Vikram Seth \\\ RELLA
GRUP CLUB DE LECTURA
COMENTARI UNA MÚSICA CONSTANT DE VIKRAM SETH
El passat 5 de novembre ens trobàrem per comentar la novel·la Una música constant de Vikram Seth (Calcuta 1952).

En aquesta trobada s'incorporà com a assistent al Club, la Margarida Cambra que a més va conduir la sessió, iniciada amb l'audició d'un fragment del Quintet per a corda i piano de Beehoven, Opus 104, una de les peces musicals clau en la novel·la.


Al llarg d'Una música constant hi ha tres motius musicals que es repeteixen constantment.

En primer lloc l'esmentat Quintet que es refereix al passat dels protagonistes, en Michael i la Júlia. En segon lloc el Quintet "La Truita" de Schubert, que el protagonista pot interpretar amb la Júlia després del seu retrobament i que representa el present de la seva relació. En tercer lloc "L'Art de la Fuga" de Bach, que simbolitza el desig del protagonista en la continuïtat de la relació amorosa.

Així doncs, la importància de la música en la novel.la és tan destacada, que aquest maridatge desperta en el lector la curiositat per combinar la lectura amb l'audició musical. Pràcticament tothom va coincidir en aquesta apreciació.

Vam debatre sobre quin era el tema de la novel.la: la historia d'amor, la música, les descripcions de Viena i Venècia com a ciutats emblemàtiques de la música europea, la reflexió sobre el pas del temps, les conseqüències dels nostres actes,…, van concloure que Una música constant tracta d'aquests temes i de molts d'altres que sorgeixen a partir d'aquests principals.

Vikram Seth presenta la història d'amor del violinista Michael per la pianista Júlia -tortuós amor de joventut, trencat per ell deu anys abans-, però també tracta de l'ambient social, dels neguits de Michael, de les seves preocupacions financeres, de la relació amb el seu violí, de la seva ciutat natal i de Londres.

Els protagonistes, la Júlia i en Michael i també els altres personatges són uns apassionats de la música; la seva professió dóna sentit a les seves vides. Trobem que en la novel.la es conjuminen diverses passions: l'amor a la música, l'amor humà i l'amor a l'instrument que cadascú d'ells toca i que en cada cas cobra especial rellevància. És molt interessant el tractament per part de l'autor del context que acompanya al professional de música clàssica, més enllà de la idealització que puguem recrear nosaltres, més enllà d'un món que imaginem glamourós, impera la quotidianitat que hi ha darrera dels escenaris, les llargues hores dels assajos, el pànic escènic, la dificultat en la selecció del repertori, el divisme del primer violí, les dificultats econòmiques i tècniques per actuar i per gravar, les relacions endogàmiques del món musical...

L'estructura de la novel.la podria considerar-se com una partitura amb moments àlgids, vibrants i d'altres de calma; potser l'interès decau en part en els dos darrers apartats.

A nivell formal hi ha una bona combinació entre la prosa -molt poètica-, els diàlegs i els monòlegs del protagonista. L'elecció d'un narrador en primera persona, el violinista Michael, dóna més credibilitat a la historia; a més enriqueix els punts de vista, el d'ell situat dins del relat en contrast amb com el veuen els altres personatges.

En general la novel.la per tots els aspectes abans esmentats va agradar pràcticament a tots els lectors del Club.

Per acabar, vull agrair en nom de tothom a la Margarida Cambra l'anàlisi de la novel.la que ens va exposar fruït, sens dubte, d'hores de reflexiva lectura i relectura de l'obra. Molts gràcies Margarida.

Alicia Plana
Coordinadora Club de Lectura

Novembre 2018