Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Comentari La mecànica de l'aigua de Silvana Vogt \\\ RELLA
GRUP CLUB DE LECTURA
COMENTARI LA MECÀNICA DE L'AIGUA DE SILVANA VOGT
El passat 10 de desembre ens trobàrem en la darrera sessió de l'any per comentar la novel.la La mecànica de l'aigua de l'autora Silvana Vogt (Morteros, Argentina,1969).

En aquesta ocasió s'incorporà com a assessor al Club de Lectura l'Arnau Cònsul, que ens acompanyarà al llarg del curs en dues sessions més. Aprofito l'avinentesa per agrair-li en noms de tots la seva col.laboració.

La mecànica de l'aigua escrita en català és la primera novel.la de l'autora argentina Silvana Vogt.

D'entrada, tot començar la lectura, el lector pensa que està davant d'una obra autobiogràfica i segurament l'autora es nodreix de moltes de les seves experiències, encara que ella afirma que no ha volgut fer una autobiografia. A mesura que ens endinsem en l'obra prima la ficció; en cada un dels apartats que anomena "Esculls" l'autora va presentant els personatges que intervenen en el relat.

La protagonista, la Vera, és una jove periodista argentina que arriba a la capital catalana amb el seu gos Kantiano -personatge important en la novel.la- tot fugint d'un país en descomposició, que viu el malson del corralito i les greus conseqüències econòmiques i socials que va comportar, que la protagonista relata breu, però magistralment. .A la capital catalana, la Vera té l'oportunitat d'entrar a treballar com a lectora en una important editorial dirigida per Eliseu Mussol, l'altre protagonista de la novel.la.

Al llarg de l'obra se'ns va relatant la vida de l'Eliseu i la Vera; dues vides, aparentment oposades però amb molts punts en comú. Personatges apassionats, comparteixen la passió per viure i per la literatura. Els dos carreguen amb fantasmes que marquen les seves vides. Vera no pot oblidar el Fierita, mort per sobredosi i a Darío, que malgrat les promeses d'amor no gosa deixar la seva dona i Eliseu no pot deixar de veure en totes les dones que tracta a la difunta Lila amb la que no va ser capaç de comprometre's.
Ell sempre mirant cap el passat, encara que ho té tot, cercant una mena de refugi en els records: la Lila, Virgili, l'amic, Hilari, el mestre; la Vera, decidida, valenta, mirant cap al davant, perquè no fer-ho la portaria a patir per tot el que ha deixat, mira per tant cap al futur malgrat els entrebancs que té en el present.

La soledat, la immigració, les pèrdues, les absències però sobre tot la memòria és el gran tema de la novel.la. La dificultat per construir-la, i a la vegada explicar-la als altres.

La mecànica de l'aigua és una novel.la sentimental, emocional, en moments molt lírica. És una obra breu, amb personatges ben definits amb una gran precisió en el llenguatge, molt treballat, sintètic, amb utilització d'el·lipsis, com si fos llenguatge cinematogràfic; predominen les frases curtes i contundents; amb paràgrafs de 15 o 20 línies.

La novel.la està narrada en tercera persona: «La veig. Puc veure-la», com un leitmotiv que es va repetint fins a la sorpresa final, en què canvia a la primera persona i ens preguntem si tot ha estat una pura recreació o si "la memòria, com l'aigua, colpeja, rebota i torna amb la seva mecànica implacable" triant només allò que volem preservar.

Per últim, destacar que La mecànica de l'aigua és un homenatge a la memòria de l'editor Isidor Cònsul.

Alicia Plana
Coordinadora Club de Lectura

Desembre 2018