Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Comentari Argelagues de Gemma Ruiz \\\ RELLA
GRUP CLUB DE LECTURA
COMENTARI ARGELAGUES DE GEMMA RUIZ
El dilluns passat 18 de febrer ens trobàrem per comentar la novel·la Argelagues de l'escriptora i periodista de professió, Gemma Ruiz (Sabadell, 1975).

La lectura d'aquesta novel·la va ser proposada per la sòcia Carme Gil que amablement ha col·laborat amb el Club de Lectura conduint la sessió.

Gemma Ruiz encapçala els Agraïments a la part final del llibre advertint que la llista serà llarga perquè han estat moltes les persones que l'han ajudat en la creació de la novel·la. I aquest reconeixement col·lectiu dóna fe de la tasca de documentació que ha realitzat l'autora per a escriure la seva primera novel·la.

Argelagues és la història d'una saga familiar, la crònica de la memòria d'un passat recent, al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell. La veu de la narradora és la de l'autora; una veu potent que rendeix un emotiu homenatge a les dones de la seva família i per extensió a les dones silenciades, invisibles, tot i que protagonitzaren la microhistòria deI país en un moment de canvis importants, tant a nivell col·lectiu amb la industrialització, com a la vida quotidiana familiar. I aquest homenatge adquireix més significació i força perquè es fa des del punt de vista d'una dona.

L'argument es centra en la història d'unes dones de poble que abandonen la vida al camp, dura i miserable i emigren a la ciutat per treballar a la naixent indústria tèxtil amb la pretensió de sobreviure de millor manera; però a la ciutat la vida també serà difícil. El temps històric ens mostra l'eufòria de la República, el sotrac de la Guerra Civil, la negror de la immediata postguerra i el franquisme, no menys gris.

La crítica social contundent planeja sobre l'obra des dels primers capítols, denunciant la falsa caritat dels burgesos; els abusos de poder dels amos més enllà de l'àmbit laboral; el masclisme imperant en el si de la família, al carrer, a la fàbrica; la vida dels emigrants; la inseguretat laboral en les fàbriques i l'explotació que es patia. La divisió social molt clarament l'expressa la protagonista "Que el món és partit per dos la Remei ho sap del néixer. Rics i pobres. Amos i terregada. (...) Una cosa és el poble. L'altra, les masies. Ningú es confon. Ningú es barreja. O ets dels uns, o ets dels altres. I feta queda la ratlla" (1).

Gemma Ruiz és àgil, directa en el desenvolupament narratiu, intensa per captar l'interès del lector. A nivell estilístic és clara la voluntat de la narradora per reproduir l'oralitat lírica i genuïna d'una època i un territori; la recreació d'un món i la d'un llenguatge es troben íntimament units. Les formes simples, els refranys, les frases fetes i una manera molt senzilla per exposar històries de gran cruesa atrapen el lector.

La novel·la ha agradat molt a tothom pel seu realisme i riquesa del llenguatge; també destacàrem la sensibilitat de l'escriptora en el tractament no només de les dones, sinó també de les criatures i dels personatges desvalguts que hi apareixen. El temps històric en què es desenvolupa la història, temps viscut pels assistents ens ha permet recordar i entrelligar les nostres pròpies vivències amb les històries de les protagonistes i dels personatges secundaris, igualment rics en matisos.

Alicia Plana
Coordinadora Club de Lectura

28 de febrer de 2019

(1) Ruiz G, Argelagues, Ed. Proa, Barcelona 2016, pàg. 17