Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
 La nostra visita a  Guinovart \\\ RELLA
 La nostra visita a  Guinovart \\\ RELLA
 La nostra visita a  Guinovart \\\ RELLA
 La nostra visita a  Guinovart \\\ RELLA
 La nostra visita a  Guinovart \\\ RELLA
 La nostra visita a  Guinovart \\\ RELLA
GRUP ACTIVITATS
LA NOSTRA VISITA A GUINOVART
Hem après d'en GUIVOVART.

Si dic que recomano l'exposició JOSEP GUINOVART: LA REALITAT TRANSFORMADA a qui no l'hagi visitada, és com començar pel final d'allò que vull dir. És prou possible que ho repeteixi! Ho dic ara, justificant que hem après molt observant i escoltant l'explicació sobre la vida i obra de l'autor.

Per una part, la seva trajectòria personal ens fa de guia per tal de saber què i d'on ell va aprendre els conceptes que ha deixat fixats en la seva obra. Per altra part, l'ajuda dels seus símbols ens permeten interpretar valors humans i situacions personals fetes obra artística. Segurament, aquest és un dels grans objectius dels artistes: deixar traduïda la pròpia vida i vivències en forma d'obra creada. La personalitat de cada artista la descobrim identificant els conceptes més quotidians en forma d'art.

L'obra de Josep GUINOVART (1927-2007) identifica sentiments i vida i, s'inspira excepcionalment en la mitologia. Aquest és el primer tema de l'exposició: el mite del minotaure, inspirat en el LABERINTO de J. Luis BORGES. Iniciem la vista entrant en un laberint de quadres i formes que projectades en uns miralls ens confonen i deslocalitzen en l'espai, per tal de reflexionar sobre qui és i on és el minotaure.

Els llocs on es desenvolupa la seva vida, li ensenyen la realitat que ell capta i plasma en forma d'art. A Agramunt, poble de l'Urgell on viu la guerra civil amb la mare i els germans, descobreix la seva passió per la terra i d'aquí arriba a la llibertat. Art espontani, amb molt poca formació artística. La seva família són pintors de parets.

Torna a Barcelona, va a Madrid (El Prado) i observa directament els pintors, després viatja a París ( 1952) on es troba el color dels impressionistes i trenca l'academicisme. Més tard viatja a Nova York i com en García Lorca i coincidint amb ell, s'enfonsa en la decepció quan descobreix que el motor d' aquella la societat és el sistema capitalista.

Tenim un autor que ja ha definit formes, materials, colors, imatges, símbols propis i que ens parla d'allò que ha conegut i coneix. Ara ja és el moment d'aplicar la definició que Dalí va fer d'en Guinovart: "només allò que és ultra-local pot arribar a ser universal". Interpretem, p.e. el quadre Brotxa bandera que és una reivindicació sindicalista; interpretem les baldufes com un símbol de comunicació íntima referida a les seves dones (la muller i les dues filles); sabem que un gra de blat molt engrandit dins d'una forma com la màndorla del romànic, és símbol del sexe femení i par això, origen de vida. També fem nostres els seus materials: uns són eines de treball i elements de la terra, com la palla o una roda de carro de la terra d'Agramunt ; altres , com el foc, diu el temps passa .
També reconeixem el seu compromís personal amb temes com: el mestre, Franco, homenatges a Allende i al Che.

Finalment, repeteixo la meva recomanació inicial, tot i afegint-hi que també a Agramunt hi ha una permanent d'en Guinovart.

Aneu-hi!

Maria Altisent