Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS \\\ RELLA
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS \\\ RELLA
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS \\\ RELLA
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS \\\ RELLA
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS \\\ RELLA
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS \\\ RELLA
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS \\\ RELLA
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS \\\ RELLA
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS \\\ RELLA
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS \\\ RELLA
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS \\\ RELLA
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS \\\ RELLA
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS \\\ RELLA
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS \\\ RELLA
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS \\\ RELLA
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS \\\ RELLA
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS \\\ RELLA
GRUP PASSEJADES
COLLSEROLA. RUTA DE FONTS
Tal com ens informaven l'Isidre i el Lluís, la sortida preparada pel Garraf es va canviar per aquesta altra pel Collserola, resseguint un itinerari de font en font.

Lloc de trobada, Vallvidrera superior, a l'estació del funicular. Tothom s'hi arrecera, fa fresqueta. Pel nostre costat, una desfilada contínua d'alumnes de camí cap a les seves escoles. Els veiem passar.

La caminada arrenca i de seguida abandonem els carrers d'aquest barri de Barcelona i ens endinsem en la zona per camins que ens van dirigint pels diferents indrets. Continua fent fresca, no en va estem caminant per la part obaga de la serra.

Vegetació espessa, sotabosc atapeït, humit, sòl relliscós perquè fa pocs dies que va ploure: hem de fixar-nos bé on posem els peus.

Primera parada: Font de la Budellera. Per alguna i algú de nosaltres, el primer cop que la veiem, tot i haver-ne sentit parlar. Anys enrere aquestes fonts eren lloc d'aplec de barcelonines i barcelonins que hi anaven a berenar o a fer un arròs. Ara ningú de nosaltres no s'ha atrevit a beure aigua del doll que rajava.

Seguim caminant, pujant i baixant. Vistes de la Torre de Collserola i més lluny, de Sant Llorenç del Munt. A sota, el Vallès Occidental.

Els camins es fan més estrets, ara són corriols que ens fan caminar en fila índia, allò d'un darrere l'altra.

Font de la Salamandra. De sempre he sentit a dir que de les aigües on hi visquin les salamandres es pot beure amb la seguretat que són completament potables. En aquest cas la salamandra està gravada en una de les pedres de la font i no crec que ens ofereixi aquesta garantia. Continua la caminada.

Després de parlamentar sobre l'indret on podrem fer el mos i el traguet, arribem a una certa esplanada que ens ofereix solet i lloc per seure no massa humit. Descans i bons aliments.

Un cop arrencada de nou la marxa i al cap d'una estoneta trobem la Font del Maño i a continuació arribem al Santuari del Miracle i a la seva font: foto reglamentària de tot el grup. Entre una i l'altra hi ha la Font Groga però la molt pilla es devia amagar perquè no l'hem poguda trobar.

I tal com hem decidit durant el recorregut, fem cap a l'estació de Sant Cugat, tot saludant el Pi d'en Xandri, vell conegut d'una passejada anterior.

En l'esplanada de l'estació, unes cap al tren i unes altres cap a fer el vermut. Final feliç!

Reprendrem la marxa el proper mes de maig, tal com ens mana el reglament intern no escrit del grup.

Albert Solà