Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Comentari Nada de Carmen Laforet \\\ RELLA
GRUP CLUB DE LECTURA
COMENTARI NADA DE CARMEN LAFORET
El passat dilluns 29 d'abril ens trobàrem per comentar la novel.la Nada de l'escriptora Carmen Laforet (Barcelona 1921-Madrid 2004).
Nada va rebre el Premi Nadal de novel.la en castellà en la seva primera edició al 1944. Carmen Laforet tenia tan sols 22 anys i aquesta era la seva opera prima; l'èxit que obtingué en plena joventut i les crítiques favorables i encoratjadores d'intel·lectuals de l'època entre ells Juan Ramón Jiménez -admirat per Carme Laforet- d'un poema seu triaria el títol i la cita inicial, marcarien la seva trajectòria com a escriptora.


Si ens atenem a les dades biogràfiques que ens proporciona Carme Laforet de la seva infantesa i primera jovent sembla innegable -tot i que l'autora afirma que no és autobiogràfica- que Nada està impregnada de les seves vivències personals; el temps de la postguerra en què es desenvolupa l'acció coincideix amb l'arribada de l'autora a Barcelona amb 18 anys, edat d'Andrea la protagonista; també l'espai físic, el pis dels avis al carrer Aribau, on autora i personatge viuen els primers anys i a on hi retornen en la primera joventut.

La guerra, la postguerra i els seus horrors protagonitzen Nada, encara que pràcticament no es mencionen. La casa del carrer Aribau -un personatge més-, que en el seu dia havia estat la llar d'una família benestant, ara simbolitza la decadència del moment, la lenta desaparició de la petita burgesia; la seva descripció no pot ser més decebedora i impactant "Lo que estaba delante de mí era un recibidor alumbrado por la única y débil bombilla que quedaba sujeta a unos de los brazos de la lámpara, magnífica y sucia de telaranas, que colgaba del techo. Un fondo oscuro de muebles colocados unos sobre otros como en las mudanzas" (1).

Carme Laforet que viu l'ambient opressiu del primer franquisme és capaç de relatar aquell clima irrespirable a través de la intimitat d'Andrea, una jove que, a l'igual que l'escriptora, tractava de sobreviure en un entorn hostil.

I la resta de personatges són individus perduts, desvalguts que tan sols malviuen sense cap objectiu, ni esperança, submergits en l'odi, la rancúnia i la pobresa material i moral. Román escèptic, manipulador, fracassat,... "Ninguno de esta casa necessita amigos. Aquí nos bastamos a nosotros mismos" (2); la tia Angustias anclada en el passat, autoritària, "con sus inocentes manías de grandeza" (3); brillant la descripció de les amigues de la tia Angustias "Como una bandada de cuervos posados en las ramas del árbol del ahorcado, así las amigas de Angustias estaban sentodas, vestides de negro (...) (4) (...) eran como pájaros envejecidos y oscuros, con las pechugas palpitantes de haver volado mucho y en un trozo de cielo muy pequeño" (5); Gloria, maltractada pel seu marit, passiva i summament desgraciada; l'àvia com una fada trencada, feble supervivent en l'horror que l'envolta.

I com a contrapunt del sòrdid microcosmos familiar d'Andrea, Carmen Laforet retrata el grup d'amics universitaris, orgullosos representants de les famílies burgeses benestants, que donen color a una altra Barcelona, però no gaire més valuosa que la de la família que hi viu al pis del carrer Aribau.

La història està explicada en primera persona per Andrea en un temps posterior quan recorda les experiències viscudes a Barcelona.

Escrita en un estil simple, però tallant i precís, ple de força expressiva. A nivell de contingut destacaria la mirada crítica sobre la societat barcelonesa de postguerra, sorprenent en una autora tan jove, igualment la profunditat en la creació dels trets psicològics dels personatges. El punt de vista d'Andrea és el de la pròpia Carme Laforet carregat de desconsol i denúncia.

Voldria transcriure per acabar, dues idees exposades per Blanca Ripoll, professora de Literatura de la UB arrel de la publicació de la col·lecció Escritoras de Posguerra creada por Ana Cabello para Círculo de Lectores, que destaquen el valor literari de Nada i la influència que va tenir per altres dones escriptores:

"El estudio pormenorizado de la editora revela la excepcionalidad de la novela (Nada) en un panorama narrativo idealista, solo quebrado por la publicación en 1942 de La familia de Pascual Duarte de Camilo José Cela;" y "la importancia de la concesión del premio para el posterior aumento del número de escritoras que se atrevieron a saltar de la domesticidad a la esfera de lo público". "Testigos privilegiados porque, además, vivieron su época desde la excentricidad, desde la marginalidad, que convertía a las escritoras-mujeres en observadoras, pero también en testimonios incómodos de una historia callada". (6)

En aquesta ocasió el grup d'assistents no va ser gaire nombrós per sí van coincidir en què l'autora aconseguia crear molt bé l'ambient claustrofòbic de l'època, la importància dels símbols utilitzats i que es notava la mà de la censura pròpia de Carmen Laforet o bé externa; també que es traslluïa que estava escrit per una noia jove.


(1) Pág. 13 Laforet, C, Nada, Ed Destino, Col Áncora y Delfín, Barcelona 2004
(2) (ídem pág. 87
(3) ídem pág. 98
(4) Ídem pàg. 105
(5) Ídem pág. 106
(6) (https://www.infolibre.es/noticias/los_diablos_azules/2016/11/25/nada_carmen_laforet_58032_1821.html)


Alicia Plana
Coordinadora Club de Lectura

Maig 2019