Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Comentari Una casa amb rodes \\\ RELLA
GRUP CLUB DE LECTURA
COMENTARI UNA CASA AMB RODES
El darrer dilluns 17 ens reunirem per comentar Una casa amb rodes d'Ivan Jablonka (París, 1973) i amb aquesta novel.la tancàrem el curs fins al proper mes d'octubre.

El narrador en primera persona és el propi autor que descriu la història de la seva família que a finals dels anys setanta i durant els vuitanta passa les vacances recorrent EE.UU, Portugal, Espanya, Turquia, Itàlia, Grècia, el Marroc,...en una autocaravana.


És un llibre de viatges?, sí i no. Ivan Jablonka ens relata els seus viatges estiuencs, però també evoca el paradís perdut de la infantesa, ret un homenatge als progenitors, sobretot al pare, exalta la natura, les restes d'antigues cultures que va conèixer, el gaudi de compartir l'estiu amb els amics,... i fonamentalment el llibre és un cant a la llibertat i a la joia de viure exemplificades en les vivències d'un nen.

Una casa amb rodes és una història personal, però també la història col·lectiva de moltes famílies que als anys vuitanta, instal·lat a Europa l'estat del benestar, es permeten conèixer món amb un pressupost assequible gràcies en part a la Combi Volkswagen, l'automòbil familiar característic i emblemàtic del moment que permetia portar la casa a sobre i viure en contacte amb la natura en qualsevol indret; ho recull molt bé l'autor quan diu: "A qui pertany la meva infantesa? Quan he de començar la història dels meus estius?. És evident que també ha d'incloure la moda de l'autocaravana, la saga col.lectiva d'aquell autobús que ens semblava tan únic, tan irreemplaçable, tan necessari i lliurament triat com un amor de joventut" (1)

Viatjar en autocaravana era també un estil, un model de vida i per això té un paper destacat en la narració, és una protagonista més, fins i tot un objecte de culte,... "La nostra felicitat no depenia del que compràvem (...) La simplicitat s'havia convertit en el nostre luxe. En aquest sentit, la caravana era postindustrial." (2); "(...) l'autocaravana era explícitament no consumista. Era tot el contrari de l'oci-mercaderia, el contrari dels Eurodisney i dels Center Parcs d'avui, que venen la llibertat: pagar per tenir dret de divertir-se o de gaudir d'una natura domesticada" (3); era també (...) "un gust per la llibertat, un auticonformisme de masses, la comunió amb la natura, la democratització del lleure" (4).

També és interessant l'exaltació de experiència del viatger itinerant, que no del turista, com una escola de vida,... "Els viatges són experiències universals, emoció de canviar de país i riquesa de alteritat, però també opcions de classe social destinades a preparar el futur dels fills (...), un complement educatiu consistent a recórrer els llocs clau d'Itàlia, de França o de Grècia per refinar el gust i completar el coneixement de les humanitats grecollatines" (5).

El llibre acaba amb el reconeixement i gratitud cap als pares "em van oferir les vacances més boniques que es puguin concebre (...). La mare em va fer estimar el que ella estimava; la seva cultura es va convertir en una llengua materna. En la meva infància arrauleix en secret la del pare. Perquè aquells estius van ser tant els seu èxit com el seu consol, la recuperació del record més o menys idealitzat de la seva infantesa a les llars de la postguerra" (6).

Una casa amb rodes no és evidentment una obra mestra, ni crec que l'autor ho pretengui, però sí una narració amable amb un estil senzill de molt fàcil lectura.

La valoració dels assistents no va ser en general tan bona o indulgent com la meva; molts van opinar que el contingut era fluix, que mancava desenvolupar alguns aspectes, com per exemple aprofundir en les relacions personals amb els membres de les altres dues famílies amb qui comparteix les vacances i també en la relació entre pares i fills i que en definitiva la seva lectura va ser poc atractiva.

Acabàrem la sessió fent la valoració del curs en el seu conjunt que va ser positiva destacant la diversitat de lectures realitzades, quan a estil i temàtica. I com és costum en la darrera sessió establirem el calendari del poper curs i ens acomiadàrem amb un petit tast de coca i cava.

Us desitjo que gaudiu d'un bon estiu i de molt bones lectures!!!


(1) Pàg. 52 Jablonka, I, Un casa amb rodes, Ed. Anagrama, Barcelona 2019
(2) Idem pàg. 69
(3) Idem pàg. 134
(4) Idem pàg. 137
(5) Idem pàg. 136
(6) Idem pàg. 162


Alicia Plana
Coordinadora Club de Lectura

Barcelona, 23 de juny 2019