Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
La primera de l'any \\\ RELLA
La primera de l'any \\\ RELLA
La primera de l'any \\\ RELLA
La primera de l'any \\\ RELLA
La primera de l'any \\\ RELLA
La primera de l'any \\\ RELLA
La primera de l'any \\\ RELLA
La primera de l'any \\\ RELLA
La primera de l'any \\\ RELLA
La primera de l'any \\\ RELLA
La primera de l'any \\\ RELLA
La primera de l'any \\\ RELLA
La primera de l'any \\\ RELLA
GRUP PASSEJADES
LA PRIMERA DE L'ANY
Només acabar les festes de Nadal i encara amb el record de la carn d'olla, els canelons, les neules i els torrons, ens trobem per fer una primera caminada tranquil·la per la vora del mar.

La cita a una hora prudencial, les 9 a l'estació d'Ocata, i el destí uns 8 kilòmetres per endavant, fins el pont del Petroli de Badalona. La caminada és tota a peu pla resseguint el mar per un cantó i el tren per l'altre. Això és el que veiem sempre quan fem aquest camí en cotxe: mar, via, carretera, cases i pobles en els què no ens fixem gaire però que tenen construccions i històries ben interessants.
Els primers pobles d'aquesta zona no estaven tant a la vora del mar, Sant Feliu d'Alella i Sant Martí de Teià estan enfilats dalt del turó i no va ser fins els primers anys del segle XIX que algunes famílies es van anar situant al voltant del Mas Nou, una nova casa de pagesia. L'activitat era l'agricultura dalt del turó i la pesca a la costa, el petit port pesquer es va anar fent gran i el què ara és la N-II es va omplir de masos, palaus de capitans i cases de mariners.
Alguns d'aquests edificis estan protegits com a bens d'interès local i es conserven molt bé com és el cas de Can Teixidor i Ca l'Aymà a Masnou, aquest últim, conegut popularment com "el Castellet", ha anat canviant d'usos, va ser un hotel als anys 60 i actualment és una llar d'avis.
Més endavant ja a Alella veiem Ca l'Antich, un mas d'estructura tradicional amb la teulada a dues aigües i del qual es tenen referències des de principis del segle XVIII encara que segurament és més antic. La propietat va anar passant de mans i l'any 1919 es van instal·lar els coneguts laboratoris Cusí.
El Maresme va tenir i té importància el sector tèxtil, un exemple n'és, a Montgat, Can Ventura, una gran mansió que recorda un castell medieval i al costat la fàbrica "Los Toldos" on feien tendals i veles de vaixell. El conjunt està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya però, sobretot la part de la fàbrica, es troba en força mal estat.
Ja estem a mig camí i ens aturem a esmorzar a la platja, al costat del túnel del Turó de Montgat, que és la infraestructura ferroviària més antiga de la península i que va donar molta feina als constructors del ferrocarril per la manca d'experiència i útils adequats. Uns metres més enllà una solitària xemeneia és el que queda de la fàbrica d'Explosivos Rio Tinto .
Ja arribem a Badalona i enfilem el passeig marítim fins el Pont del Petroli que s'endinsa al mar uns 250 metres; des de l'any 1879 ha servit per descarregar petroli dels vaixells fins 1990. Sense funció industrial es va convertir en la principal zona de submarinisme de Barcelona gracies a l'ecosistema submarí creat al voltant de les pilones. L'ajuntament el volia desmuntar però gracies a la mobilització dels badalonins es va conservar i els caminants de Rella ens hem pogut fer la foto i el reglamentari vermut gaudint de les magnífiques vistes i d'un esplèndid dia assolellat.
Anna Marcó