Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Comentari A l'amic escocès \\\ RELLA
GRUP CLUB DE LECTURA
COMENTARI A L'AMIC ESCOCÈS
El passat dilluns ens trobàrem novament per comentar la novel.la A l'amic escocès de Maria Barbal. En aquesta ocasió la Margarida Cambra, participant del Club va conduir la sessió.


L'argument de A l'amic escocès es centra en els dos joves protagonistes, en Benet i en George, que es coneixen durant la convalescència en un hospital de campanya en el transcurs de la Guerra Civil espanyola. Estableixen una relació curta però profunda marcada per les dures circumstàncies que comparteixen i es retrobaran al cap de 40 anys, al final de les seves vides.

Aquest inesperat retrobament els brindarà l'oportunitat de reconstruir l'inici de la seva amistat, de compartir les seves vides marcades pels conflictes armats i de consolidar els records desdibuixats que cadascú té de l'altre. L'amistat, uns dels temes de la novel.la, però no l'únic.

El relat recorrerà la vida d'en Benet, des del seu naixement en un petit poble muntanyenc del Pallars al anys 20 fins la dècada dels 70. En aquest llarg camí anirem coneixent la seva infantesa, els somnis de joventut, les relacions familiars, el dolor de la guerra, l'ambient asfixiant de la postguerra, el descobriment de l'amor a partir de la trobada de l'Elvira.

En tot aquest viatge personal en Benet estarà acompanyat d'un munt de personatges que, a més de tenir vida pròpia -en algun cas molt rica- ens aniran descobrint la personalitat del protagonista: un noi reflexiu, tímid, que li agrada millorar intel·lectualment, amb aspiracions artístiques, sacrificat per la família, per ella renuncia a viure en la ciutat i fins i tot, acabada la guerra, abandona els seus somnis professionals davant la fèrria autoritat paterna.

Com a contrapunt, en George, brigadista escocès de les Brigades Internacionals, narrador a l'inici i al final de la novel.la, és espontani, idealista, combrega amb el comunisme, és directe, extravertit. Al final de la novel.la el coneixerem com a periodista de "Daily Telegraph" i sabrem que ha tingut una trajectòria vital molt diferent a la del seu amic.

El contingut de la novel.la ens ofereix una mirada panoràmica sobre la Guerra Civil -vista des de la vida hospitalària- i principalment sobre la postguerra en l'àmbit rural, molt més repressor i dur que a la ciutat. Ocupa una part important del relat la descripció de la vida en els pobles: la penúria econòmica dels petits pagesos, la importància dels valors tradicionals, la pressió d'una moral encotillada, les enveges, i a tot això s'afegeix les terribles conseqüències de les delacions, de les venjances polítiques acabada la guerra.

Així la vida rural, i en contraposició a l'ambient de la ciutat, a on han marxat molts per progressar econòmicament es mostren en la novel.la com a dues realitats ben diferenciades. Barcelona representa per a en Benet la possibilitat d'accedir a la cultura, a l'educació, de formar-se intel·lectualment i d'acomplir els seus somnis artístics. L'oncle Antoni, que hi viu a Barcelona simbolitza aquesta obertura de mires.

Cal destacar com un personatge més, la natura, el tractament exhaustiu que Maria Barbal fa de les característiques dels paisatges, del cel, dels rius, dels pobles del Pallars, demostració del coneixement profund que l'autora té de la zona.

Remarcables així mateix els aspectes lingüístics; l'interès de Maria Barbal per reivindicar la manera d'enraonar del Pallars, fent parlar els personatges amb els seus propis dialectes, respectant la seva oralitat.

És interessant saber que la novel.la té el seu origen ens uns documents que coneixia l'autora, escrits per un soldat que va participar en la Guerra Civil on va conèixer a un brigadista escocès. En una entrevista que El Nacional fa a Maria Barbal, ella comenta aquesta circumstància i el fet que a les guardes del llibre s'hagi publicat la carta original on diu "El meu amic d'Escòcia ha marxat" i es parla d'aquesta relació.

Les opinions dels assistents van ser en general força crítica amb l'obra. Si bé tots reconeguérem el valor de les descripcions de la natura i del paisatge es creia que l'autora s'excedia en elles, resultant finalment massa reiteratives. Igualment excessiu l'ús del recurs epistolar entre Benet i Elisa i llarg el tema del festeig entre ells. També trobàrem precipitat el desenllaç final de la història, sobre tot tenint en compte la lentitud de ritme en el gruix de la novel.la.

Per algú, els personatges són febles i en Benet és vist com acomodatici i poc ambiciós. Per contra, van ser polèmiques altres opinions que veien a Benet com una persona que assumeix les seves circumstàncies i actua de manera coherent, en certa manera coincidien amb Maria Barbal quan en relació a la història del Benet diu: "la veia molt igual a la de tants altres: el protagonista dona petits passos i aquests, al llarg de la vida, sumen un gran pas".

A destacar las valoracions fetes sobre el paper d'algunes dones que trenquen amb les convencions socials: la Pia, mare d'en Benet, que abandona les seves obligacions familiars, com a fugida a les desavinences amb el marit i Veva, la germana, que tria deixar el poble per anar a viure a la ciutat tot i que el futur pugui ser incert, i d'aquelles que marcades per la guerra no poden superar el dolor sofert, seria el cas de l'Elvira i de la seva mare.

Com sempre i malgrat que la novel.la va tenir força detractors, el fet de comentar-la col·lectivament ens aportà punts de vista nous i per això mateix enriquidors.

Alicia Plana
Coordinadora Club de Lectura

29 de febrer 2020