Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Comentari sobre la ruta literària La Rambla de les Lletres 04/03/20 \\\ RELLA
Comentari sobre la ruta literària La Rambla de les Lletres 04/03/20 \\\ RELLA
GRUP ACTIVITATS
COMENTARI SOBRE LA RUTA LITERÀRIA "LA RAMBLA DE LES LLETRES" 04/03/20


El dia 4 de març alguns associats i amics dels associats de Rella vam fer una ruta literària per la Rambla de Barcelona, guiats per la professora de literatura i crítica literària, Maria Nunes. Una delícia.

Havíem estat citats a la font de Canaletes a les 10.30 del matí, i allí va ser on vam començar la passejada. La Maria començà la seva intervenció instant-nos a passejar més sovint per la Rambla, a recuperar-la. Sempre ha estat plena de gent, i hi ha hagut bullici, la gent que hi passeja ha canviat, i molt, però els qui ens l'estimem, hem de venir, l'hem de tornar a fer nostra, ens digué.

Les explicacions que anava fent a mesura que anàvem avançant per la Rambla estaven relacionades amb la literatura, però no només amb la literatura, també amb la història dels edificis, el nom dels carrers i la seva situació, les cruïlles, els paviment, els rètols, tot tipus de detalls i anècdotes que ens ajudaven a fer-nos una idea de la història que guarda aquest carrer tan singular de la nostra ciutat. Ens anava situant, per exemple, on havien estat ubicades les diferents portes de la muralla medieval, i que ara corresponen a carrers que hi ha a banda i banda de la Rambla.

En cada punt singular en què ens aturàvem, primer ens el posava en context (història de l'edifici, estil arquitectònic, alguna anècdota) i després el relacionava amb algun escriptor o escriptora i ens llegia un petit fragment d'algun dels seus llibres, curosament triat, que estava lligat al lloc i a l'escriptor o l'escriptora, o bé a algun personatge dels seus llibres.

Vam entendre el perquè dels noms que ha tingut els diversos trams de la Rambla, Canaletes, dels Estudis, de les Flors, dels Caputxins i de Santa Mònica. Aquests noms responen a qüestions diverses, funcionals, cas de Canaletes i de les Flors, d'altres, al nom d'antics edificis, ara ja desapareguts. Per totes aquestes raons i per molta història acumulada, cada tram ha anat adquirint una personalitat. Així, a la Rambla hi ha hagut sempre uns trams més populars i altres clarament més aristocràtics, amb hotels, botiges elegants, joieries, etc. En un d'aquest trams més distingits és on es va construir al segle XIX el passatge Bacardí. Primer passatge cobert a Barcelona a l'estil dels que s'havien construït a París.

Vam visitar el passatge i potser va ser un dels moments més màgics de la ruta, perquè en aquest passatge s'hi ha aturat el temps, va ser com si per un instant vivíssim en una de les èpoques d'esplendor de la Rambla.

N'hi van haver d'altres de moments màgics, com quan ja anàvem arribant al final de la ruta i ens vam aturar al davant de l'imponent palau Marc, ara seu del Departament de Cultura, residència de la família Marc. Marc va ser un indiano, que va fer fortuna a Cuba. La Maria ens va llegir aquest fragment d'en Sagarra on parla d'aquest personatge, l'avi de la Conxa Pujol que surt al fragment, i també per un moment ens va transportar a l'època dels indianos i les seves fortunes:

«L'avi de Conxa Pujol havia guanyat molts diners a Cuba, a l'època del tràfec de negres.
[...] Al cap de poc temps, l'avi de Conxa Pujol era un personatge conegut a les factories de la costa de Guinea i en els ports antillans. Va ésser un home de sort. Després canvià el negoci de la pell de cafè pel cafè autèntic, va tenir càrrecs al govern a les colònies, i quan era un sac d'ossos treballats, amb una barba bíblica, va comparèixer a Barcelona duent una mulata a collibè i es va construir una casa de pedra picada a la rambla de Santa Mònica. La mulata s'anà expandint com una dàlia mandrosa i ondulant, en els balancins de la casa de la Rambla, sota un pentinador de seda amantegada que deixava transpirar tot el perfum ultramarí de la seva pell.» (Vida privada, p. 119)


Crec després d'haver fet la ruta literària amb la Maria Nunes, quan passegem per la Rambla ho farem amb uns altres ulls i la gaudirem d'una manera més intensa.

Us recomano que visiteu aquest enllaç, on hi trobareu els punts que vam visitar amb el fragment literari corresponent.
(L'enllaç indicat funciona correctament amb Google Chrome, amb altres navegadors pot no funcionar)

Text redactat per Maria Antònia Espasa
sòcia de Rella