Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
15 de març. 1r dia de confinament  \\\ RELLA
ESCRITS EN TEMPS DE CORONAVIRUS
15 DE MARÇ. 1R DIA DE CONFINAMENT
EL PRIMER DIA DE CONFINAMENT

Pepa Carreras Albert






15 de març. 1r dia de confinament

Just aquest dia al matí vaig enterrar una amiga i a la tarda vaig notar que no em trobava massa bé
.
Tot va començar amb un estat lleu de dolor per tot el cos. T'hauràs constipat, vaig pensar. Però no! L'endemà va aparèixer la tos. Una tos seca i molt mal de cap. El dia següent em feia mal l'esquena, els braços, les cames, el pit, el cap......A mesura que passaven els dies anava empitjorant. Hauré agafat el Covid 19? Jo vigilava la respiració i la febre. Respirava bé i de febre algunes dècimes al vespre. Això em tranquil·litzava. Vaig posar-me en contacte amb la meva metgessa per explicar-li l'estat en què em trobava, que no considerava greu, però si preocupant per si anava a més. Fins ara he tingut bona salut, però per l'edat em trobo en la franja de les persones en risc, de manera que no les tenia totes. La metgessa em va dir que pels símptomes podia ser i després de donar-me una sèrie de consells i prescripcions i de dir-me que si anava a pitjor la telefonés, em va tranquil·litzar. Havia de vigilar la febre i la respiració. Això ho tenia claríssim des del moment en que vaig sospitar que podia tenir un munt de petites bèsties ferotges i descontrolades dins meu. Una altra cosa que també vaig fer és baixar-me l'aplicació COVID19CAT i contestar matí i vespre el test de seguiment de símptomes del coronavirus. Fet tot això em vaig imposar tranquil·litat, relax, infusions i llit. Vaig perdre l'olfacte, i després d'un dia i mig de vòmits i diarrees vaig perdre el gust i la gana. Em trobava molt aixafada. Continuava amb dècimes i respirant força bé, UFF!! Algun dia vaig perdre la serenitat i em preguntava quan començaria a ofegar-me. Van ser pocs aquests moments, però hi van ser. Passaven els dies encara que el mal estar, el dolor d'esquema, de cames, de braços......vaja, a totes les parts del cos i la tos seca no minvaven
.
Entrada la 3a setmana vaig començar a remuntar tot i que en alguns moments apareixia la tos, en altres sentia una opressió al pit... però res, tot va anar a millor!

Vaig passar la malaltia sola a casa, encara que no em sentia sola. Tenia un munt de persones estimades que des del seu confinament estaven pendents de mi. Tot i preocupades pel desenvolupament de la malaltia m'animaven i ajudaven a fer més portable la situació.
Mil gràcies!

Ara ja estic bé i agraïda que el pas del coronavirus pel meu cos hagi estat lleu. Penso molt amb les persones que no han tingut la mateixa sort. No s'ho mereixien.

Un record per a totes elles.

Com moltes altres persones, no tinc la certesa d'haver passat el covid19, però si que, menys els més greus, he patit uns quants dels seus símptomes. Quan pugui em faré la prova i si tinc anticossos serà que l'he passada.

Bon confinament a tothom i molts ànims!

Pepa Carreras Albert