Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
SORTIR DE LA BOMBOLLA \\\ RELLA
ESCRITS EN TEMPS DE CORONAVIRUS
SORTIR DE LA BOMBOLLA
REFLEXIONS SOBRE DOS WHATSAPPS REBUTS


R PERDICES

SORTIR DE LA BOMBOLLA

Possiblement coronavirus i vulnerabilitat- i els seu derivats- siguin les paraules de l'any. Com probablement també deu seu xifra de rècord la quantitat de WhatsApps que circulen des del confinament
.
Entre les amistats, companys i familiars, una de les formes més habituals d'ocupar el temps en aquests dies és enviar suggeriments, audiovisuals, notícies sobre el coronavirus, i boles o fake news que es difonen per les xarxes tant o més ràpid que el COVID. Després de dos mesos rebent i enviant missatges ja no hi ha sorpreses: saps qui t'enviarà una bajanada, que no té cap gràcia, el que segur que t'arrencarà un somriure o aquells que et serviran de reflexió, perquè venen de persones que, practiquin o no exercici físic a diari, es preocupen en tenir el magí actiu, i val la pena escoltar-les
.
Avui vull compartir amb vosaltres alguna reflexió que he fet a partir de dos WhatsApps que he rebut no fa gaire. El primer es titula Ubuntu; sí, com el nom del conegut programa operatiu lliure. Explica d'una antropòloga que estant estudiant una tribu africana proposa al nens de la tribu fer un joc: va posar una cistella curulla de fruita fresca i va dir als nens de fer una cursa; el primer en arribar al peu de l'arbre on havia col·locat la cistella, podria menjar tota aquella exquisida fruita. La sorpresa de l'antropòloga va ser quan tots els nens agafats de les mans van córrer fins la cistella i entre ells es van repartir i menjar la fruita. En preguntar-los el perquè havien actuat d'aquella manera, els nens reien i algú va dir: "com un de nosaltres podria ser feliç mentre els altres estan tristos"? El vídeo acaba dient que Ubuntu significa " sóc qui sóc perquè som tots nosaltres". No puc assegurar que aquesta història sigui real ni que Ubuntu tingui aquest significat. Si non è vero è ben trovato
.
El segon vídeo és una presentació que fa l'Aidà; amb estudis de psicologia i mediació des de sempre ha estat implicat desenvolupant el seu treball en serveis a la comunitat. De fet ell en aquest vídeo que forma part del Cicle de xerrades breus per mitjans virtuals sobre gestió de conflictes en temps d'aïllament social, preventiu i obligatori, es defineix com a treballador comunitari. Des de fa anys treballa com a mediador a una presó
.
Fins que no va arribar el COVID- 19 ,molts dels ciutadans d'aquest país vivíem molt tranquils, ocupats en la descoberta del nostre jo. Amb unes orelleres ( no sé si es diu així en català), com les que es posa a alguns animals perquè no vegin res més que el que tenen al davant. Doncs, com deia, molts dels europeus i entre ells els catalans i espanyols, centrats en nosaltres mateixos, o com dirien alguns mirant-nos els melic, no vèiem, o érem aliens al que succeïa al nostre voltant: guerra de Síria, refugiats de Lesbos, ofegats a la mediterrània, i sense anar tant lluny, ignorant que al nostre costat hi ha gent que les passa magres i que viuen en pobresa...Però els virus no atenen a fronteres i a posicions econòmiques, ens poden atacar a tots. I és ací on la cosa canvia. Ara no són els altres, africans, kurds, palestins,... els únics que pateixen. Tots nosaltres, els orgullosos europeus que ens hem dedicat a gaudir de la vida en societats privades, reunits en funció de les similituds dels nostres hàbits i costums, oblidant els nostres deures envers la comunitat, ara ens veiem afectats per un virus que ens posa en escac i mat
.
Potser aquesta situació que ara estem vivint en serveixi per a ser més humils i sortir de tant de la nostra bombolla de confort i escoltar els altres; ben segur que tenim alguna cosa a aprendre; i a ser sensible als altres conciutadans que també tenen necessitats; les mateixes que tots nosaltres encara que per a acomplir-les no ho facin de la mateixa manera. Per això, i aquesta és la idea de l'Aidà, la comunitat no ha d'estar limitada per uns murs. Les persones que estan en privació de llibertat, no vol dir que no tinguin drets. I que ara, mentre compleixen condemna i després quan siguin fora del centre trobin unes condicions de vida dignes que permetin trobar-se en igualtat de condicions que la resta de conciutadans, perquè si no tindran poques possibilitats de no veure's abocats a delinquir.
Ells també són ciutadans i no podem restar aliens i no afectar-nos per la seva vida. Pobres de nosaltres si algun dia deixem de ser vulnerables ! ( sensibles, en el sentit que diu el filòsof Josep Ma Esquirol).

Com va dir Marc Aureli : "com és de proper el vincle entre un home i tota la raça humana, car és una comunitat no d'un poc se sang o de llavor, sinó de l'esperit".

R.Perdices