Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Educació i gènere \\\ RELLA
GRUP EDUCACIÓ AVUI
EDUCACIÓ I GÈNERE
Aquest és l'ultim debat que el grup Educació Avui ha fet sobre el tema d'educació i gènere.

Després de vàries sessions compartint les nostres opinions, dubtes, lectures, fets d'actualitat i també l'assessorament amb persones expertes sobre el tema, ens hem decidit a tancar el nostre debat i exposar-ne breument algunes idees, tot i que veiem que queden sobre la taula molts aspectes per resoldre.

Vàrem començar a debatre aquest tema des de l'enfocament de la Coeducació amb la idea que partint d'aquest concepte tindríem molts elements per definir idees i actuacions educatives basades en la nostra experiència com a docents. Però un cop iniciades les nostres converses vàrem anar comprovant que el debat anava més enllà de la Coeducació i que ens havíem d'introduir dins el concepte global d'Educació i que això depassava l'escola i ens portava a analitzar la societat i també la història.

Treballar aquest tema ha representat un canvi profund de la nostra mirada sobre moltes de les coses que fem quotidianament i sobre el món que ens envolta. Valorem el treball que hem fet com a molt interessant i és per això que volem exposar algunes de les idees que ens han ajudat a posicionar-nos d'una altra manera davant de situacions del dia a dia i a veure la necessitat de ser molt més curoses i curosos davant de fets que no hi donàvem importància i que ens passaven desapercebuts.

Des de l'inici ens vàrem adonar que els errors de les situacions que volíem analitzar venien de molt lluny i que per fer aquesta anàlisi era important revisar els fets de la història passada i de l'actual. Així vàrem veure que quan hi ha crisis, guerres amb la consegüent pobresa, manca d'aliments i precarietat en les necessitats més bàsiques és en les dones i els nens sobre qui recau tot el pes de les mancances socials i en són els més perjudicats. Són les dones les que han de lluitar més per proporcionar menjar als seus fills, els homes són fora de la llar. Tot això mai surt a les pàgines de la història i sense elles, sense aquest treball de resistència no hi hauria victòria.

Ja als inicis del capitalisme, segle XV i XVI, es creia per part de tots els estaments socials que la funció reproductiva era la màxima funció social que podia tenir la dona i que estava subordinada a les decisions del marit o pare.
Encara ara, en alguns segments socials del nostre país, la dona resta sotmesa a fer sempre el que li indica una de les figures masculines de la casa, marit, germà, ... I sense donar-nos compte reproduïm aquesta dependència i aquests rols. No cal quasi que ens ho diguin els homes, hem adoptat aquest rol nosaltres com si això ens vingués donat pel fet de ser dones.
Cal que tinguem en compte que malgrat els petits progressos de canvi referent a la importància d'adquirir un cert nivell d'igualtat, són tantes les influències històriques i culturals rebudes que no som prou conscients de moltes actuacions espontànies que realitzem en el camp lingüístic, social i emocional que marquen la tendència cap a una jerarquització de gènere, la masculina.
Segons Fouce "som producte del què veiem i escoltem". Això ens crea el nostre imaginari i conforma el nostre inconscient. Moltes vegades el nostre sentit de què pot ser normal ens ve donat per molts petits actes i fets, com les cançons, la publicitat, els personatges dels contes, més que el que d'una manera conscient ens vol ensenyar l'escola. Una cançó no pot canviar el món, però més de 50 anys de cançons repetint tòpics i models de comportament i de quines actituds tenen els homes i quines les dones, creen un sentit comú de com vivim i quin paper ens toca reproduir.
Quan has fet un treball com aquest i et mires la societat amb"les ulleres liles" ja res no ho veus igual. T'adones de la quantitat d'actes, imatges, paraules que continuadament, a vegades inconscientment i d'altres sabent el que es fan i el que volen transmetre, van configurant una manera de relacionar-se els dos gèneres que si en fórem conscients en s'esgarrifaríem.

Ens hem adonat que la mirada que com a societat tenim dels "sabers", d'allò que diem que és verdaderament important, és una mirada masculina. Això fa que es tingui un saber només d'una part de la societat. Segurament que si és tingués en compte la mirada femenina per exemple en la ciència tindríem una ciència més propera a la realitat de les persones, fins i tot podríem dir més complexa, perquè la mirada femenina és més polièdrica i té en compte més factors sobre una mateixa cosa.

Els valors que la societat considera que són importants són sempre valors masculins: el treball intel·lectual, el que demana força, poder, control, normes, la burocràcia... En canvi que poc es valoren els treballs que fins ara hem considerat femenins: tenir cura dels altres, cuidar les relacions, els entorns, donar importància a la vida que no és simplement treballar per tenir diners o poder.

Pensem que cal aconseguir canviar aquest ordre de valors que és el que impera ara per tal que s'entengui que tenir poder no és més important que buscar la manera per arribar al consens i que l'empatia i saber posar-se en lloc dels altres és molt millor que manar perquè sóc més fort o important que tu. Quan tot això passi, segurament estarem en el bon camí per aconseguir que la violència masclista s'acabi. Quan siguem capaços d'entendre que segons quins acudits en vers al menyspreu de les dones no fan gràcia i quan el gènere masculí entengui que NO, VOL DIR NO, i que no té cap dret a insistir o a pensar que em pot fer canviar d'opinió, llavors serem una societat igualitària. Ens queda molt, molt camí per recórrer, i aquest, com hem dit abans és un camí difícil perquè fa molts anys que l'estem caminant en la direcció equivocada.

Ens cal fer un recorregut d'anar obrint camins perquè els nois i noies necessiten tenir referents que visibilitzin que les dones poden estar ocupant el lloc que elles vulguin. I cal que ara, entre totes i tots divulguem totes aquestes dones que han estat importants en la història i que mai ningú ens ha explicat què han fet en els diferents camps professionals i social de la ciència, de la medicina, de la política, de l'art, de l'escriptura...

I per acabar també volem dir que en aquest treball hem parlat i tingut en compte que aquesta societat amb aquests marcats valors tan diferenciats també és dolenta pels homes. Si no poden arribar a seguir els models que els han marcat se senten frustrats. Gairebé podríem dir que en aquests moments ells estan patint perquè els trontollen tots els models que han tingut de referència i han de treballar per buscar aquesta nova masculinitat i descobrir aquests nous valors molt importants que fins ara han estat només adjudicats a les dones.

No creiem que es pugui donar per acabat aquest tema, tot i que ara el deixem aquí. Ens ha obert moltes portes que cal explorar. Ha estat un treball molt, molt enriquidor, en l'àmbit personal, tant per les dones com pels homes que formem aquest grup. I ara cal anar-hi treballant i paint tot el que hem descobert i aplicar-ho en el nostre dia a dia.

M. Antònia Castellana, forma part del grup Educació Avui