D'ON VE LA MANADA? \\\ RELLA
D'ON VE LA MANADA? \\\ RELLA
D'ON VE LA MANADA? \\\ RELLA
D'ON VE LA MANADA? \\\ RELLA
D'ON VE LA MANADA? \\\ RELLA
D'ON VE LA MANADA? \\\ RELLA
D'ON VE LA MANADA? \\\ RELLA
GRUP EDUCACIÓ AVUI
D'ON VE LA MANADA?
El grup Educació avui, seguint el seu pla de treball, havia convocat tothom a una xerrada-col·loqui sobre Feminisme i Educació que hem celebrat avui.

La presentació de la temàtica ha anat a càrrec de Mercè Otero i Eulàlia Lledó que han exposat conceptes a tenir presents per analitzar correctament la problemàtica que té plantejada la nostra societat sobre el paper de la dona.

La idea de la qual partien les presentadores es refereix a la superació del concepte de coeducació per arribar a la de feminisme. En l'escrit de la convocatòria ja es posava de manifest que la situació actual demana molt més que posar juntes en una classe nenes i nens. La nova mirada, la mirada violeta, implica veure i valorar el paper de la dona des d'un punt de vista global.

En el seguit d'exemples que ens han presentat s'ha fet palès que la nostra societat té una clara tendència a valorar la dona com a complement de l'home, com a persona que no té la finalitat d'assolir cotes que des de la mirada dels homes considerem que pertanyen al sector masculí. En resum, estem en una societat androcèntrica.

I d'aquest ambient en participem tots, d'una manera o altra. Tant podem fer explícita una valoració profundament negativa de les dones, com sense adonar-nos caure en estereotips discriminatoris per manca de sensibilitat i de descoberta del missatge amagat que comporten.

Cal la visió violeta. Per reequilibrar desequilibris, per compensar descompensacions, per reparar errors. Per tots aquells aspectes que no hem tractat bé, encara que sigui sense voler.

I de tot plegat en vull destacar dues consideracions. La primera és que la lluita per una societat equilibrada en els papers de dones i homes és una lluita per una societat millor, tant per a elles com per a ells. No crec que sigui possible millorar un aspecte d'una societat sense que en surti beneficiada en conjunt. En la millora de la situació de les dones trobarem millora en la dels homes.

La segona és que aquesta millora no s'aconseguirà perquè els homes l'hem considerat justa i beneficiosa sinó perquè les dones, vosaltres, també us heu cregut que teniu raó, possibilitats i dret a aquests canvis i aquest convenciment us porti a seguir endavant en aquest procés de transformació global. Cal que vosaltres també tingueu aquesta mirada violeta.

Quan una persona ha de fer de cronista d'uns fets, la dicotomia que se li presenta és la de pretendre ser-ne fidel reproductora o bé transmetre en la seva crònica el que li ha impactat. En definitiva, el que pensa, el que sent. Crec que el més freqüent és fer a aquesta persona la demanda que el seu relat sigui asèptic, però crec que la realitat de qualsevol crònica es veu tenyida pel sedàs personal. Que és l'opció que he triat.

Finalment, dir que la trobada ha estat molt interessant amb el valor afegit d'haver-se celebrat poques hores després d'una jornada del Dia de la dona que ha estat molt seguida i amb molta repercussió social. Això ha comportat que tothom tingués una predisposició per rebre els missatges que les ponents ens han transmès.

Dir també que agraïm a Barcelona sostenible l'ús d'una sala de la Fàbrica del sol i arrodonit el matí amb la visita a les seves instal·lacions i amb les explicacions del seu quefer.


Albert Solà