Comentari <i>Entre dos silencis</i> d'Aurora Bertrana \\\ RELLA
GRUP CLUB DE LECTURA
COMENTARI ENTRE DOS SILENCIS D'AURORA BERTRANA
Acabada la Segona Guerra Mundial, Aurora Bertrana (Girona 1892-Berga 1974) s'allista en una missió humanitària enviada a aixecar el poble francès d'Étobon de l'Alta Saone. I és en aquest indret on se situen els fets de la novel·la.



El fil argumental d'Entre dos silencis se centra en uns fets reals esdevinguts, cap al final de la Segona Guerra Mundial, a Etobon. Aurora Bertrana, en la novel·la, bateja literàriament el poble amb el nom d'Hernam. Etobon havia patit la invasió de les tropes nazis i els homes del poble, fora d'alguna excepció, havien estat tots enviats a camps de treball o afusellats, a finals de l'any 1944, presumptament com a represàlia per la mort d'un tinent coronel assassinat en uns boscos propers.

L'escriptora va tenir ocasió de parlar amb les dones que havien quedat sense marit, sense promès, sense fills, pares o germans; va compartir amb elles la memòria d'uns esdeveniments que havien de marcar, per sempre més, les seves existències. Un dels escassos supervivents, a qui Bertrana dóna el nom fictici de Martin Rohe, havia escrit durant l'ocupació una mena de dietari al voltant dels fets ocorreguts en aquells moments i, sabent l'interès de l'escriptora per la història local, li va deixar llegir amb l'esperança que la injustícia comesa a Etobon no caigués en oblit.

Fruit d'aquesta lectura, i de les mateixes converses amb les vilatanes, neix en Bertrana la idea de recrear, reinterpretar aquesta realitat. Va trigar molt de temps a decidir-se a escriure la novel·la que havia de narrar els fets ocorreguts a Etobon (es va publicar al 1958). Creia que no s'alliberaria dels fantasmes dels morts fins haver-ne donat testimoniatge en un llibre. És per aquest motiu que l'autora se serveix de la literatura per posar-hi les estructures elementals de la memòria col·lectiva en la commemoració dels morts a través de les paraules.

Els silencis, viscuts per la mateixa Aurora Bertrana en la missió humanitària a Etobon, juntament al cementeri dels afusellats, inspiren i es converteixen d'aquesta manera en protagonistes importants del relat.

Entre dos silencis estableix paral·lelismes entre la jove Marta Mons i el tinent prussià Alexis von Greiz, entre vencedors i vençuts. L'autora se situa en una certa equidistància entre ells; tots dos pertanyen a cadascun d'aquests bàndols en moments diferents de l'obra, tots dos senten que han perdut la joventut sense haver realitzat el que desitjaven i, així mateix, a tots dos la guerra els ha fet envellir i els ha obligat a viure una existència mancada de sentit. Aurora Bertrana fa també una reflexió sobre el funcionament de l'exèrcit com a eina d'un sistema de govern que impedeix prendre decisions pròpies perquè ja han estat preses des d'instàncies superiors. En aquest sentit, l'obra crítica durament el fet bèl·lic mostrant l'estupidesa de la guerra.

En tota la novel·la cal destacar el contrast entre l'acció destructora dels homes en guerra i la continuïtat fecunda de les estacions de la naturalesa, donant peu a belles i precises descripcions de la natura.

L'any 2017 va ser declarar "Any Aurora i Prudenci Bertrana", amb motiu dels 125 i 150 anys del seu naixement; per aquest motiu RELLA va voler sumar-se a la celebració organitzant dues conferències sobre la vida i obra dels esmentats autors, i és a partir d'aquestes xerrades que els assistents del Club de lectura decidim comentar una de les obres d'Aurora Bertrana. L'elecció ha estat del tot satisfactòria; la novel·la ens ha agradat molt tant pel contingut clarament antibel·licista, pel seu caràcter documental i testimonial, com pel llenguatge planer, però ric en imatges de la natura i en la caracterització dels personatges.