Josep Mª ESQUIROL: intel.lectual i pensador d'avui.

No és fàcil parlar d'algú que en sap tant i que parla tan bé. Aquest és el meu repte ara mateix: vull trobar com dir alguna cosa sobre Josep M.ª Esquirol, per tal de deixar una mica d'informació del seu pas per RELLA el passat dia 12 de desembre. Es tracta d'una altra personalitat que hem tingut al nostre costat i de qui hem escoltat i après una mica d'allò que sap i que ens fa més rics quan escoltem.

Ens va fer una exposició de tot allò que ha escrit al seu darrer llibre La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana. Tot va girar vers el concepte HUMÀ. Va manejar , tot definint-los, conceptes senzills, coneguts, habituals per a nosaltres. Ho va fer amb un rigor i una intensitat dels conceptes com no ho solem fer. Van desfilar mots (que no conceptes com els coneixem) com a ara: intempèrie, els afores, desert…; afectabilitat, ferida, sensibilitat, passivitat…; infinitud, alteritat, misteri… Ens va dur a definicions com aquesta "la capacitat de rebre del passiu ho és perquè és actiu"… Ben fàcil de dir i ben xocant si ho haguéssim hagut de definir així nosaltres.

Així vaig viure la xerrada d'aquest pensador. Ens va seduir amb la intensitat que va donar al significat, a la semàntica més estricta dels conceptes més comuns. Al mateix temps ens fa fer entrar en una acceptació de com pensar, de com fer filosofia sobre nosaltres mateixos amb paraules nostres i que parlen de nosaltres, però … filosofant! M'atreveixo a dir que vàrem fer un exercici que es presenta fàcil perquè sembla un discurs només col·loquial, però en les conclusions vàrem palpar tant la intensitat com un rigor molt poc usuals. Trobareu tot això i molt més en el llibre citat, i del qual us en recomano la lectura.

Vàrem ser poca gent a la sala. Penso que cal deixar-ho escrit per tal de poder suggerir que no hauríem de deixar passar per alt el fet de gaudir del privilegi de tenir amb nosaltres i només per a nosaltres personalitats com la d'en Josep M.ª Esquirol.

Estaré contenta si podeu valorar que he dit alguna coseta interessant sobre aquest intel.lectual nostre, actual i encara més, si us puc animar a reflexionar o a encuriosir-vos sobre alguna cosa.
Esperem més activitats d'aquest nivell amb la satisfacció de saber que aprendrem i molt.

Finalment, acabo amb el poema de Miguel HERNÁNDEZ amb què ell va acabar, tot dient-nos que el poeta diu tot allò que ell vol dir :


Llegó con tres heridas:
la del amor,
la de la muerte,
la de la vida.

Con tres heridas viene:
la de la vida,
la del amor,
la de la muerte.

Con tres heridas yo:
la de la vida,
la de la muerte,
la del amor.

Miguel HERNÁNDEZ, Cancionero y Romancero de ausencias. 1938- 1941

Maria Altisent