Després d'un dimecres amb núvols i pluja ens desperta un dijous assolellat, amb temperatura agradable, un sol que ens escalfa i un airet fresquet que neteja l'ambient. Força puntuals, com sempre, ens anem retrobant a la sortida del metro de la Barceloneta amb ganes de veure'ns de nou i una mica sorpresos que el mes que ens separava de l'anterior trobada hagi passat en una volada!
.

Ens preparem per fer l'última passejada de curs, aquesta vegada amb força incògnites i misteris com a conseqüència de l'activitat frenètica de la Comissió de Seguiment i Control d'Impossibles.

Això sí, el que ens queda clar de seguida és la direcció que pren el nostre recorregut: anem cap al mar!

I el veiem ben aviat! blau, brillant, encalmat i tranquil se'ns ofereix acollidor davant nostre: barquetes, velers, banyistes nedant, llanxes fent el seguiment dels agosarats que menen embarcacions de vela, d'altres més assossegats el gaudeixen des de la sorra tot prenent el sol.

Nosaltres també el gaudim i força durant tot el trajecte que fem des de la Barceloneta fins les platges del Poblenou: la platja de la Nova Icària, la que va des del port Olímpic fins l'espigó del Bogatell, la platja del Bogatell que està a tocar de la Rambla i la Mar Bella abans del Fòrum.

Fem un passeig molt agradable que com sempre, a més de gaudir del paisatge aquest cop el mar, tenim l'oportunitat de xerrar, explicar-nos novetats, comentar la jugada, fer fotos, alguna filmació i caminar a poca poc al ritme de la companyia de les amigues i amics.

Després d'aquest passeig arribem a la Rambla del Poblenou que ens rep amb la seva ombra i frescor sota els plataners centenaris que la voregen. Els blocs de cases Tupolev, primers rasca-cels de la façana marítima barcelonina construïts els anys 50, el Casino l'Aliança, la pastisseria Triumfo, ... En aquest punt s'intensifiquen les preguntes: on anem? què farem? quina sorpresa hi haurà? on dinarem?... Però la Comissió de Seguiment i Control d'Impossibles es manté inalterable i impassible i aconsegueix que tothom segueixi pacientment la ruta.

I vet aquí que arribem davant la imponent xemeneia de can Saladrigas, antiga fàbrica tèxtil del barri del Poblenou recuperada i on actualment hi trobem la Biblioteca Manel Arranz i el Casal de Gent Gran. Parada obligada! fem rotllana i ens preparem per compartir les sospites, dubtes, opinions de tothom sobre l'activitat sorpresa que estem a punt, a punt de fer! sembla que la corda hi té un paper important i el llatí no hi quadra ben bé! El grup continua, avança un xic i ... per fi! En una recolzada del carrer quatre grans baldufes de fusta i de colors llampants d'entre 45-50 centímetres d'alçada i 35-40 d'amplada es mouen, roden, ballen, salten i no paren quietes ni un moment! Aplaudiments generals! Se senten algunes veus que diuen: jo ja m'ho pensava!!! Ens trobem cara a cara amb quatre baldufaires, un d'ells és en Jaume company incondicional de les nostres passejades i que aquest cop ha estat l'organitzador de l'activitat. Tots quatre pertanyen a l'associació Amics de les Baldufes i són els artífexs que les fan ballar i que finalment desvetllen la incògnita de l'activitat: estem a punt de fer una tirada de baldufes!

Tothom es posa mans a l'obra! I en un tres i no res cadascú ja té la seva baldufa de grandària estàndard, és clar! I comença el joc, comença la tirada de baldufes amb competició inclosa.
Per cert l'Isidre és qui la va guanyar!

Tothom riu, crida, assaja, ... algunes àvies i avis del Casal surten i s'hi apunten. Estona divertida, sembla que la sorpresa ha agradat, la Comissió està contenta!!

La tirada de baldufes ens ha obert la gana i a més a més ja s'està acostant l'hora de dinar. Molt a prop trobem el restaurant de Cal Recasens situat en una finca modernista catalogada de començaments del segle 20 i que ha anat passant de generació en generació mantenint l'estructura antiga de l'edifici. Abans era una petita botiga situada a la planta baixa de l'edifici on hi venien embotits i formatges de qualitat excel·lent. Ara el restaurant n'ocupa totes les tres plantes i s'hi continua menjant embotits i formatges boníssims!

Dinem, fem brindis de comiat i una sobretaula llarga. Però això sí abans de desitjar-nos un bon estiu en Lluís ens fa la proposta de la passejada d'octubre, el que ens explica pinta molt bé! l'aplaudim i sense dir-nos-ho pensem que encara falta molt per tornar-nos a veure però totes i tots tenim el ple convenciment que serà un èxit i que ens ho passarem molt bé, com sempre!

Hermínia Villà