REFLEXIONS AL VOLTANT DE L'ENTREVISTA A JOSEP MARIA ESQUIROL

Maria Altisent

PARAULES EN RIGOR


El text 1 d'aquest apartat nou en el nostre web, el de l'Albert Solà, fa referència a l'entrevista que Catalunya Ràdio va fer al pensador Josep Mª ESQUIROL aquest dilluns de Pasqua. D'aquest autor i en aquest web ja n'he dit alguna cosa que ara potser reprendré, de quan el vàrem convidar i va participar amb nosaltres de part del grup de DEBATS de RELLA , el 12 de desembre del 2018.

Jo també vaig escoltar l'entrevista del dilluns i, ara diré, com ja ho vaig fer el 2018, que del Josep Mª ESQUIROL sedueix tant la intensitat i el rigor que dona a les paraules i a la semàntica del seu significat, com les definicions que hi aplica. Dilluns, per exemple, va especificar que la periodista era"aquí" perquè hi ha un "allà". I així, en altres conceptes que defineix per comparació i oposició semàntiques entre ells mateixos. M' entretindré especialment en la definició del concepte "casa" i amb altres que s'hi inclouen simultàniament.

Una expressió tan comuna i habitual com "tornar a casa" exigeix, diu ell, que se n'ha d'haver sortit. I tornem a casa que és el lloc que ens acull, ens protegeix perquè les persones som "vulnerables", concepte que va distingir de "fràgils", pel mateix procediment. La vulnerabilitat s'aplica als humans perquè implica ferir, fer mal. En canvi, la fragilitat és aplicable a les coses, precisament perquè no ho implica. No són sinònimes. Nosaltres som vulnerables, és a dir, se'ns pot fer mal; un got de vidre és fràgil perquè es pot trencar sense fer mal.

Amb tot això vull dir, i ara sí que repeteixo un parer que ja vag exposar al 2018, que les seves reflexions ens porten a analitzar i precisar la semàntica de mots comuns amb una intensitat i una riquesa que els magnifica . A mi m'admira la força, la riquesa, les variacions que tenen els mots i d'en Josep Mª ESQUIROL n'admiro el rigor i la precisió que amb la seva pulcritud particular aplica al valor de les paraules i la importància que adquireixen quan les usem rigorosament.

Si ho féssim així, no ens avorririen tant aquests dies que som a casa i que hi som però no n'hem sortit - tal com explicava més amunt no hi tornem perquè no n'hem sortit- no ens avorririen tant aquests discursos, monòlegs, contradiccions que ens inunden quan els deixem entrar a casa. Tothom diu el mateix; volent fer veure que diuen coses diferents; tothom repeteix les mateixes paraules, les mateixes opinions, per tal d'anunciar-nos allò que no saben i ho fan sense aquest rigor. Ens volen entretenir, ens volen seduir,ens volen atemorir, ens volen asserenar, ens volen informar; però la seva manca de rigor ens confon i, per extensió, ens espanta.
No hi ha manera d'aclarir on som, com estem, cap on anem, amb qui hi anem, com hi anem, què passa, per quina causa passa, fins a quan... Tantes preguntes que ens fem i sense cap resposta comprensible! Com mai abans, em fan sentir perduda entre les paraules. Jo hi confio en les paraules i dedueixo que en qui no confio és en qui les usa i com ho fa, sense rigor i sovint amb un ús arbitrari...

Així, doncs, és d'agrair el parer i l'exposició de conceptes i de persones de les quals, com d'en Josep Mª ESQUIROL s'aprèn tant i bé dels conceptes senzills, clars, comuns, naturals, comprensibles per a nosaltres.

Estaria bé aconseguir que aquests dies que som a cas sense moure'ns poguéssim entendre quina és la causa que ens ha dut fins aquí i que poguéssim confiar de qui ens ha de guiar i resoldre aquest estat de caos que vivim i tal com el vivim... No ha estat la meva intenció fer cap reflexió de contingut temàtic en cap sentit sobre la situació d'aquests dies de confinament, sinó que només he reflexionat sobre la importància que té aconseguir comprensió i comunicació a travès de les paraules i, especialment aquests dies.

Maria Altisent