ELS ANIVERSARIS EN TEMPS DE CONFINAMENT

Marina Subirats

Aniversaris fallits

Tinc tres anys, i tothom em diu, de fa dies, que avui faré quatre anys. Des del matí estic esperant els meus quatre anys amb molta impaciència; però no passa res, no arriben. Va passant el dia, i jo pregunto a la mare, on son els meus quatre anys? I ella em diu, no sé, encara no han arribat. Tanta il·lusió que em feia saber què volia dir fer quatre anys.

S'ha fet de nit i els quatre anys no han arribat. Truquen. Potser...? El senyor Juan, el porter, passa cada vespre a recollir la brossa. Jo ja soc al llit sense poder dormir, esperant els quatre anys. I quan ell arriba, crido per preguntar-li, que ha vist els meus quatre anys? La mare i ell riuen, no, no els he vist. Jo estic molt decebuda. Encara ara, perquè mai no vaig fer quatre anys.

Tinc setanta sis anys i el calendari em diu que avui en faré setanta set. Passen moltes coses: s'ha declarat el confinament, cal anular les trobades que havíem previst avui per celebrar el meu aniversari, tothom està nerviós. Hi ha una epidèmia, prohibides les reunions, nosaltres som grup de risc... Tot suspès. Els setanta set no s'han presentat, igual com no es van presentar els quatre... jo estic molt decebuda, com aquell dia que recordo tan bé.

Però...

Però quan es fa de nit, i obro la porta per anar a llançar la brossa, em trobo, davant la porta, un pom de roses roges! Els meus setanta set son aquí!!! Serà el senyor Juan, que em vol compensar setanta tres anys més tard? La meva mare, que em vol veure somriure?

Algú, en nom de tots i totes els que m'han estimat, ha fet existir aquest nou aniversari.

Marina Subirats