ON ÉS LA CANALLA? ES PREGUNTA LA DAMA

Pilar Isern

DIGUEU-LOS QUE ELS ENYORO

Porto més de cent anys contemplant el món des d'aquí dalt. Cert que hi ha hagut èpoques de foscor i solitud, però mai com ara. Sempre he trobat abellidor sentir la gatzara de la mainada. Van passant els anys i els infants, bo i canviant d'indumentària i de jocs, sempre els agrada de venir al zoològic.

Passegen amb els pares i amb els avis. S'escapen corrent. Escampen alegria. Obren els ulls com a plats. Somriuen, juguen, criden. On són els lleons? Anem a veure com juguen les foques? Jo vull veure els ximpanzés! I jo els goril·les grans i forts. A mi m'agraden les girafes!

Però ja fa molts dies que no els veig. No els sento. En algun moment, sí que passen els cuidadors. Però van per feina, abillats amb mascaretes de diferents colors, que mai no havien portat abans. Ningú no s'atura a contemplar-me, ni a fer-me fotografies. Quin avorriment! Quina tristor! On és tothom? La canalla, on és? Que potser han deixat d'agradar-los els animals?

Entre setmana no venen les escoles. Els caps de setmana no són pas diferents. Cada dia igual de solitari. He preguntat al bernat pescaire que s'ha acostat a refrescar-se a l'aigua de la font. Res no m'ha sabut dir. La primavera avança esplendorosa de flors i de perfums. Arriba només el rugit llunyà de les feres al seu clos. Remors de selva urbana, oblidada potser? Crits i piuladisses al ritme del frenesí del bon temps i la procreació. Florida de xicrandes que ningú no admira. La natura obeeix el ritme estacional, però falta quelcom en aquest paisatge. On són els nens? I les nenes? Que ningú no ha estrenat vestit nou per Rams?

Enmig de tant desconcert, espero els ruixats i que la pluja s'escorri pel meu paraigua. El degoteig de l'aigua és avui l'única música que alegra els meus dies.

Sisplau, ocells, porteu-me noves dels infants de la ciutat. Digueu-me que vindran aviat. Només quan tornin, el meu món s'omplirà de rialles i tornaré a ser feliç.

Sisplau, ocells, expliqueu-ho als nens i nenes. Acosteu-vos a les seves finestres i balcons, digueu-los que els enyoro. Feu-los saber que els espero ben aviat.

Pilar Isern