En la darrera sessió de l'any comentàrem La balada del cafè trist de l'autora nord-americana Carson McCullers (Georgia 1917 – Nova York 1967).

L'acció de la novel.la es desenvolupa en un petit poble perdut del sud d'Estats Units. És un lloc inhòspit, silenciós, empolsegat, trist; es diria que és un poble mort. Hi trobem una gran casa en un estat deplorable, a mig pintar, abandonada i en una de les finestres a vegades es pot veure una dona. Però aquest indret, no sempre ha estat així, en un altre temps estava ple de vida. Carson McCullers a partir d'aquesta presentació totalment cinematogràfica i com si apliqués un zoom sobre la imatge de la dona que treu el cap per la finestra, apropa el focus i ens mostra un temps passat i ens explica la història d'un triangle amorós.


En un vèrtex del triangle, la protagonista, Miss Amèlia Evans una dona amb recursos econòmics, sense família, gens agraciada, solitària, de caràcter fort, personalitat dura, impenetrable, no tem a ningú, ni a cap situació . Els veïns del poble, no saben quasi res de la seva vida; només que va estar casada durant deu dies amb Marvin Macy, veí del poble, amb un passat familiar que el marcarà; de gran, un busca-raons; tampoc ningú sap perquè fracassà el matrimoni.

El tercer element del triangle és el nan geperut Lymon Willis, que ve a trencar la monotonia del poble al presentar-se inesperadament com a cosí de Miss Amèlia. Ningú sap en realitat d'on ve i si en veritat és parent de Miss Amèlia. Contràriament al previsible, Miss Amèlia li permet quedar-se a viure amb ella i al poc temps sorgeix la idea de muntar un cafè en la pròpia casa. Teixeixen una peculiar història amorosa, bruscament pertorbada per l'arribada de Marvin Macy, que acaba de sortir de la presó i pretén revenjar-se d'Amèlia per haver-lo abandonat.

El cosí Lymon curiosament comença a sentir admiració per Marvin, per la seva força física i el seu passat delictiu i rebel. Miss Amèlia agraviada per Lymon s'enfrontà a Marvin en una baralla ferotge i just en el moment en què està a punt de derrotar-lo, la intervenció a traïció de Lymon a favor d'ell, canvia la relació de forces i dona a Marvin la victòria. L'afrontament no acaba aquí perquè els dos homes saquegen el cafè, la casa, roben els objectes més preuats per ella i els diners. Fins aquí l'argument.

Carson Mc Cullers ens mostra en aquest relat la força transformadora de l'amor. En un primer moment és l'agressiu Marvin qui es rehabilita per conquerir l'afecte d'Amèlia; serà després ella qui suavitzi el seu caràcter amb l'arribada del cosí Lymon, però aquesta transformació per perdurar necessita que l'amor sigui recíproc. En la historia, ni Amèlia, ni Marvin ho han aconseguit, d'aquí que tornin al seu estat d'amargura inicial; havent tastat l'experiència de l'amor, l'han perdut, encara pitjor.

El poble és un altre personatge important. Trist, solitari, avorrit, monòton, típic poble del sud amb els seu teler de cotó, el molí, la botiga de queviures i poca cosa més; igual de pobre que la vida d'Amèlia i els seus veïns, que es vigilen els uns als altres, ensumen, i no s'atreveixen a intervenir quan l'altre necessita ajuda. L' l'arribada de Lymon canvia la situació; Amèlia descobreix la força de l'amor i converteix el seu magatzem en un cafè, punt de trobada dels solitaris veïns, on regna la diversió, s'abandonen les divergències i es comporten de manera amable, en definitiva el cafè simbolitza la vida. Però la traïció del geperut acaba amb tot i Miss Amèlia torna a tancar-se en si mateixa, tanca el cafè i amb ell la vida del poble.

La pròpia autora és la veu narradora i no ens explica com és cada personatge, sinó, els fa actuar i a partir d'aquí el lector treu les seves pròpies conclusions; els sentiments no són explicats. Carson McCullers utilitza recursos narratius interessants quan anticipa alguns dels esdeveniments, i crida l'atenció del lector per allò que esdevindrà, creant així tensió, emoció i un cert misteri.
La novel.la parla de personatges inadaptats o marginats, que viuen en un estat de desolació, de soledat, d'extrema vulnerabilitat; la incomunicació planeja entre ells, són incapaços de consolidar els afectes, fet exemplificat en el triangle amorós on cadascú estima qui el menysprea. I tot això sense caure en el sentimentalisme ni el relat moralitzant.

Tots vam estar d'acord en què La Balada de cafè trist és una obra mestra; destacàrem a més la subtilesa de l'autora en la creació de l'atmosfera tancada i asfixiant que envolta els personatges principals i el propi poble Així mateix remarcàrem l'estil, precís, sense floritures, ni circumloquis, contundent.

Alicia Plana
Coordinadora Club de Lectura

Desembre 2019