AVUI 18 D'ABRIL DE 2020 LA MEVA MARE COMPLEIX 102 ANYS"
.
Hermínia Villà



Fer front al coronavirus i ser molt gran

Avui 18 d'abril 2020 la meva mare compleix 102 anys. Va néixer en plena epidèmia de la grip espanyola l'any 18. I ara a les acaballes de la seva vida li toca viure la pandèmia del segle XXI: el coronavirus.

Ara viu en una residència del seu barri, el Poblenou. No la podem visitar i està confinada a la seva habitació. Té el cap perfectament clar i això em permet poder parlar amb ella per telèfon cada matí i explicar-nos què sentim i què ens agradaria fer i farem quan tornin a restablir-se les visites a la residència. S'adona de tot el que està passant, també mira les notícies i les comentem quan parlem. Està serena i espantada alhora i jo més espantada que serena, perquè tot penja d'un fil i no sabem què pot passar.

Aquests dies he estat pendent de tot el que els mitjans de comunicació explicaven en relació a les residències i el neguit i l'angoixa m'han trasbalsat en molts moments, no només pel que li podia passar a ella sinó també per totes les àvies i avis que estant patint aquestes conseqüències tan terribles de la pandèmia. Et colpeja la impotència quan t'adones de totes aquestes persones grans que ja han viscut moltes coses bones i dolentes, perquè ser gran comporta això, viure moltes coses, i que en aquests moments els toca passar per situacions tan greus com les que totes i tots hem sentit, no cal que les repeteixi!

No vull entrar en valoracions de culpes i responsabilitats, no és l'objectiu del meu escrit, això ja es farà en el seu moment i qui ho hagi de fer. El que vull fer palès són els sentiments contradictoris i complexos que se'm desperten. Abans he parlat de neguit i angoixa però paral·lelament m'envaïx una necessitat molt forta de contrarestar la seva solitud i por i de donar-li el meu suport i de fer-li aquesta companyia a distància per telèfon. Aquest sentiment per mi és molt positiu.

Ara per ara la incertesa continua i aquesta barreja de sentiments forma part del meu dia a dia. Avui que és el seu aniversari no la podré abraçar per felicitar-la però l'aniré a veure a través del vidre de la porta de la residència, com faig cada dia. Ens somriurem, ens enviarem un petó amb la mà i jo estaré contenta d'aquesta companyia que encara li he pogut fer, sóc afortunada!

18 d'abril del 2020, confinada al Poblenou

Hermínia Villà