"Uno es con otro, solo no es nadie"

Tana Serra

TEMPS QUE S'ALLARGASSA

Són moltes les limitacions al fer quotidià. Una tanca gairebé ens barra el pas a la porta de casa. Quan la saltem, els protocols de sortida i entrada esdevenen feixucs. Ens estem avesant, per força major, a veure'ns, parlar-nos i enviar-nos gestos d'afecte a través de les pantalles. El temps s'allargassa, tot i que és el mateix; perquè és sabut que l'interval, la durada, la successió de…, es mantenen invariables. Tanmateix la mesura del temps, subjectivament parlant, és la més canviant. El temps que passa ho fa amb la vivència, amb l'activitat. I ara, aquestes, són diferents, són intramurs i pantalles-enfora. La prolongació del temps ens porta a pensar més, a ser més reflexius i de vegades també més ansiosos. Arreu es comenta aquesta possibilitat que ens ofereix el confinament d'entendre el món d'una altra manera. De vegades, en aquests temps, de forma involuntària, se'ns fan presents idees que teníem colgades per la intensa activitat a la que estem abocats, tots, i de forma especial els mestres. La vida a l'escola, ho sabem, és un remolí que de vegades ens rebolca i arrossega com el tràngol de les onades.

En aquest sentit apareix l'eixamplament de la bretxa social i cultural en els infants en el moment que l'escola es veu obligada a tancar. L'escola, doncs, té un paper essencial i rellevant en promocionar l'equitat. M'agradaria posar èmfasi en aquesta tasca de l'educació escolar que emergeix de forma clara en moments de foscor. La pluralitat de la població escolar, entesa com una riquesa que aporta la diversitat, genera intercanvis i interaccions que fomenten un més gran reequilibri de les oportunitats de l'aprenentatge. Tanmateix no és només la presència física de tots dins de l'escola el que redistribueix. La manera de fer i d'entendre com avança l'aprenentatge, i en conseqüència l'educació, esdevenen baules fonamentals.

"Uno es con otro, solo no es nadie" tal com diu Porchia. Ara més que mai pren protagonisme que s'aprèn amb els altres i dels altres, i tothom des de la seva posició hi aporta. És des d'aquesta interacció que pot alleujar-se la bretxa socio-cultural.

El temps de confinament em referma amb la idea de l'equitat, que tantes vegades hem llegit, escrit i parlat; però ara ho fa de manera més viva.

Tana Serra
20 d'abril 2020