Alicia Plana

DES DEL 10è PIS

He descobert el meu balcó,... abans no hi sortia gairebé gens. També és cert que parava poc a casa, quan hi sortia, ho feia un moment a l'acabar el dia, com per assegurar-me que tot estava en el seu lloc habitual; però ara en el confinament, l'he redescobert.
Des del balcó veig el món que m'envolta. Hi surto a diferents hores del dia, per badar, per canviar d'aires, per comprovar si la ficus benjamina ha tret alguna fulla nova, per llegir, per no fer res en concret. No hi faig res, però m'agrada observar els detalls del què passa a l'exterior.

A primera hora del matí els treballadors de l'Ajuntament netegen les voreres i les fulles que han caigut a l'estany amb els seus uniformes virolats que destaquen de la grisor del terra. Una estona més tard, comencen a sortir els vianants passejant els seus gossos i alguns, normalment dones, travessen la plaça amb els carrets de la compra. També passen despistats amb patinet.
No se sent aquella remor ambiental que sempre acompanyava l'estació. Hi ha un silenci quasi total, però un silenci habitat; sento els ocells del parc, distingeixo les merles, també al migdia les campanades de la Seu del Districte i, a vegades, segons com bufa el vent, les de l'església de la Plaça de la Concòrdia.

Cotxes, molt pocs, taxis, tres o quatre a l'entrada de l'estació, i un parell d'autobusos en una parada en la que, normalment, feien cua per estacionar entre pica-baralles amb els cotxes particulars que es disputaven l'espai.

A l'hora de dinar, encara és més minsa l'activitat. Per la tarda, a horabaixa, és el meu temps de lectura al balcó, però poc que m'hi concentro mirant de fit a fit com el sol es va colgant i observant un grupet d'adolescents que, lliures de normes de confinament, salten enjogassats pel parc. Se'm fan les vuit del vespre i aquí sí es trenca el silenci amb els aplaudiments i xiulets del veïnat que sento però no veig.

Cap a mitjanit la darrera sortida. Sembla que sigui de matinada, cap autobús, i de la llarga filera de taxis que sempre esperaven l'arribada de l'AVE de les dotze de la nit, una mostra de dos. Els semàfors, malgrat tot, continuen funcionant. Cada dia tinc la impressió que és una maqueta.


Alicia Plana