REFLEXIONS SOBRE EL COVID19 TOT ESCOLTANT LA RÀDIO

Albert Solà

TOT ESCOLTANT LA RÀDIO

Aquest matí del dia de Sant Ponç he sentit per la ràdio que hi ha hagut rebrots en països on la pandèmia havia estat donada per acabada. S'han detectat nous casos a Corea del Sud, a Xina i també un augment de nous infectats a Alemanya.

En el mateix espai radiofònic s'ha especulat amb la possibilitat que el covid-19 muti. En cas que es confirmi, aquesta mutació serà molt possiblement en la part exterior del virus, en aquelles potetes que li donen aspecte de mina marítima. Aquest canvi li permetrà tenir altres possibilitats de penetració i, per tant, de continuar infectant persones. Sembla que sigui un joc de mai no acabar: la Ciència buscant i trobant noves maneres de combatre'l i el virus evitant l'escomesa tot canviant per fora.

La primera pregunta que se m'acudeix és pensar si aquesta roda es mantindrà 'in aeternum'. Crec que avui per avui, no hi ha ningú que pugui donar-ne explicacions de manera segura i contrastada. Estem massa en els inicis de tot plegat i el procés de desemmascarar el virus és molt lent, degut al desconeixement que en tenim.

I per acabar-ho d'adobar, sembla que el covid-19 ens té, a la humanitat, una preferència intranquil·litzant. Vol ser un company de viatge enganxós i pesat que ens anirà seguint els passos anem on anem.

Fetes totes aquestes consideracions, tot esmorzant hem començat a parlar de com ens haurem de comportar en les relacions interpersonals, allò que anomenen 'distància social' i que en el meu entendre hauríem de dir-ne 'distància física'. I hem començat a imaginar-nos diferents moments de les nostres vides (que són els moments de totes i tots vosaltres) en què les ganes de contacte social amb els altres entraran en conflicte amb la 'distància social' exigida.

Pel carrer ja hem començat a veure i sentir converses en veu alta perquè les distàncies entre les persones així ho exigeixen. Perdrem intimitat, haurem de tractar temes banals.

Pel carrer, les salutacions hauran de canviar definitivament: res de donar-se la mà, res d'abraçades i petons... Distància física! ¿Necessitarem un àrbitre que traci una línia a terra com quan en un partit de futbol han de xutar una falta? No ho sabem, però el cert és que ens podem anar preparant per canviar rutines que tenim molt establertes.

I a les cases, com ho farem? En la fase 1 del desconfinament podrem reunir-nos un màxim de deu persones, segons les normes establertes actualment. Quin menjador haurem de tenir quan ens trobem bona part de la família? Només podran celebrar aquestes festes les famílies mestresses de grans pisos? O bé només potser els que viuen en palaus? ¿Haurem de demanar tanda i si el grup ja està tancat haurem d'esperar la propera, tot fent la reserva obligatòria?

La Ciència ha d'aportar les solucions i l'Art, la Cultura, la imaginació!

Albert Solà