CREIEM QUE MENGEM NUTRIENTS I MENGEM EMOCIONS

Ada Parellada

ORGANITZACIÓ!

Aquests dies de confinament la cuina a casa a retornat. Hem recuperat allò que l'havia arraconat: temps per dedicar als fogons. La cuina no vol presses. La cuina ràpida és una fal·làcia dels que ens volen vendre llibres de "cuina en 5 minuts". La cuina pot ser àgil, però mai no és ràpida. Fins i tot, un fregit, que sembla que es cou en un tres i no res, només és ràpid de fer si ja el comprem a punt per fregir, però si hem d'elaborar, per exemple, unes croquetes...prepara't per a dos dies de preparacions culinàries!

Aquests dies de confinament la cuina ens ha distret, ha estat una mena de teràpia, una gran afició. I tot això que hem guanyat, qui ho ha cuinat i qui ho ha gaudit. Però aquest parèntesi obligat, malgrat qui ho ha viscut com una presó, és un miratge d'un oasi del rellotge. El desig és que tot torni a tenir el ritme vital de fa uns mesos enrere, a les agendes farcides i al toc del despertador. I quan tornem a la lloada normalitat, les cassoles quedaran silents.

Aquests dies de confinament són un bon moment per gaudir de la cuina, sí, però sobretot són un bon moment per entrenar-nos a conciliar la cuina i la vida. Perquè ara que ens acostumat als bons suquets, no ens conformarem amb un plàtera d'enciam aigualit.
Així doncs, tenim l'ocasió de practicar un mètode de nova organització culinària domèstica que després ens ajudi a seure a taula cada vespre al davant d'un menú saludable, variat, saborós.

UNA NOVA ORGANITZACIÓ

Planificació
D'entrada cal saber què volem cuinar els propers dies.
Per això no començarem la casa per la teulada, ni la cuina pels fogons. El primer que farem serà seure davant un full de paper i planificar els àpats.
Què triarem? Dependrà de les habilitats culinàries, les creences i l'herència. És a dir, que el que acabarem cuinant és una barreja entre el què podem fer, el que voldríem fer i el què hem fet.
La meva proposta és que planifiquem dues setmanes de cada estació. Amb dues setmanes en tenim més que prou. I fer l'esforç de planificar les quatre estacions ens ajudarà a fer una cuina més variada i adaptada a l'entorn natural on vivim.
Amb dues setmanes n'hi ha prou perquè repetir plats és una bona pràctica. Ens ajudarà a afinar més les quantitats que comprem, a sentir-nos còmodes en l'elaboració i a establir un patrimoni culinari familiar que anirà creant un dels records més preuats: el sabor de casa.

Compra
Gràcies a la planificació, la compra serà més acurada i, en conseqüència, llençarem molts menys aliments.
Un dels desajustos que més alerten a les organitzacions que vetllen pel medi ambient és l'altíssim malbaratament alimentari de les llars.
A casa llencem molt i, segons els experts, llencem més aliments crus que cuits, és a dir, no llencem tant les restes dels àpats sinó que a la brossa hi acaben anant aliments que no han sortit ni de la nevera.
És la conseqüència de no haver planificat bé i d'haver anat a comprar sense una llista de la compra sinó comprar per omplir la nevera.

Fons de nevera
Un dia a la setmana prepararem les bases per a tota la setmana.
Així treballem als restaurants, amb la diferència que en l'entorn professional ens preparem la "mise en place" a diari, i a casa proposo fer-ho un cop la setmana.
Els fons de nevera és una inversió de temps per a viure de renda tota la setmana, culinàriament parlant.
Dedicarem un parell d'hores a escaldar verdures, fer sofregits, rostir alguna carn, saltar bolets o fer una salsa romesco.
Amb aquesta preparació prèvia aconseguim:
- Estalviar energia, perquè aprofitem l'aigua calenta per escaldar diverses verdures i després bullir un arròs, per exemple
- Destinar als aliments el temps de cocció que els cal. Com que no cuinem per menjar-ho immediatament, cada aliment es courà amb el temps li cal, sense presses ni estrès.
- Gaudir del procés de cuinar, perquè estem cuinant sense el neguit d'haver de servir-ho immediatament. Escoltar música o la ràdio mentre cuinem tranquil·lament és un gran plaer
- Fer una cuina més eficaç. D'una preparació en sortirà més d'un plat. Si tenim uns bolets saltats, un dia farem un rissoto i un altre dia uns ous remenats. És la mateixa base, però els plats són totalment diferents
- Garantir que menjarem més verdures i que menjarem més variat. Si tenim les verdures escaldades, segur que aniran a un plat o un altre, com a plat principal o com a acompanyament. D'altra manera, si a l'hora de l'àpat les hem de tallar i preparar, pot passar que la mandra o la pressa ens facin desestimar l'opció d'afegir unes mongetes tendres d'acompanyament i acabem amb un plat amb només un tall de carn.
- Llençar menys aliments. Si ja ho tenim avançat és molt més probable que vagi a qualsevol plat abans d'acabar a la brossa

FINAL FELIÇ
Ara sí que prepararem l'àpat en 5 minuts!
Serà arribar a casa, posar una paella al foc i unir un sofregit, unes verdures escaldades, una mica d'arròs integral i uns trossets de pernil....i a taula!
Aquesta part de la nova organització de la cuina de casa és la més agraïda, està clar!
Perquè aconseguim uns àpats variats, saborosos, equilibrats i al nostre gust, però el més important és que ens asseurem a taula desestressats per gaudir del més important del fet alimentari: la comensalitat, compartir l'àpat.

LLOA A LA TAULA
Creiem que mengem nutrients, però mengem emocions.
Cal preservar la taula, cal preservar la comensalitat, perquè és l'espai on es forgen els records que alimenten tant com els aminoàcids.
L'ordre de les coses és també important.
Al meu parer, el primer que hem de procurar és tenir un espai adequat: una taula preparada per l'àpat, lliure de distraccions – mòbils, tauletes, pantalles – i amb el mínim per considerar-se com a tal, això vol dir que hi ha d'haver l'utillatge necessari per no haver-se d'aixecar constantment, aigua i pa. L'estil i detall de la taula depèn de cada un, està clar.
Hem de buscar una hora, més o menys estable, perquè tots els membres de la família tinguin la certesa que soparem plegats, creant l'hàbit de compartir l'àpat del reagrupament.
Només garantint aquests dos paràmetres: espai i temps podrem començar a parlar d'alimentació saludable que, com ja he apuntat i sempre segons el meu criteri, va més enllà dels nutrients.
Sobre quins aliments hem de portar a taula, consulta que em fan tot sovint, crec que hi ha persones molt més informades que jo per dictaminar-ho, però crec que consensuarem que la nostra dieta ha de ser rica en hortalisses, llegums, hidrats de carboni i, en menor mesura, proteïna animal en aquest ordre de prioritat: ous, peix i carn. Per postres, fruita en la majoria dels àpats.
Sóc una defensora nata (perquè he nascut en una fonda centenària) de la cuina tradicional catalana a les llars. Crea un sentiment de pertinença i, com a tret cultural fonamental, crec que n'hem de tenir cura perquè no quedi sepultada per altres propostes culinàries que ens sedueixen pel seu exotisme. Busqueu al receptari tradicional i segur que hi trobareu moltes idees basades en la combinació i els aliments suggerits pels nutricionistes.
Els menús, per seguir les pautes dels nutricionistes, han de ser variats, saborosos i jo, afegiria, relaxats. Hem d'arribar a taula amb l'ànim per tenir un àpat agradable on deixar aflorar les converses i anar creant els records que faran que els aliments siguin alguna cosa més que un instrument per mantenir viva la màquina del nostre cos.
Segons la OMS, la salut és un compendi entre cos i ment. Tinguem-ho present i deixem aflorar tots els beneficis que els aliments ens poden aportar més enllà dels nutrients. Aprofitem-ho i que vingui de gust

ADA PARELLADA