REFLEXIONS PASSEJANT PER LA NATURA


Glòria Boixet




PENSAMENTS EN TEMPS DE CONFINAMENT

Tinc la sort de viure al bell mig del bosc i en aquests dies d'obligat confinament acostumo a sortir, cap al tard, a passejar per la natura en busca de respostes en aquest atzucac en que tots ens hi trobem.
Ja fa anys que la comunitat científica - i moltes altres veus - alerta de que aquest capitalisme desaforat amb tota la seva càrrega destructiva ens condueix per camins difícilment transitables... i malgrat les constatacions evidents , res o molt poc s'ha fet o s'està fent per paliar-les.
Sí, camino i intento trobar respostes...
Per què creixen cada cop més les injustícies i les diferències socials?
Per què les persones han de fugir dels seus llocs d'origen en la recerca d'una vida millor i no troben més que entrebancs per ser acollides, o pitjor, la mort?
Per què s'ha incrementat el sou als guàrdies civils i no pas als sanitaris que han mostrat en tot moment la seva valia tan laboral com personal?
Per què , després de més de 40 anys, la separació de poders a Espanya encara no existeix, sent un país, diuen, "democràtic?
Per què hi ha tanta gent injustament empresonada i tants i tants d'altres que haurien de ser hi son recolzats per tots els poders fàctics de l'Estat i gaudeixen d'una impunitat total?
Per què els programes amb els que es presenten els partits polítics no són d'obligat compliment?
Per què els mitjans de comunicació poden crear falses notícies per manipular segons els seus interessos i tot resta impune?
.........
I els perquès, sorgits dia a dia, augmenten miserablement, amb l'angoixa d'adonar- me que no es volen afrontar aquests dilemes.
Potser la resposta és sempre la mateixa i per això la solució trigarà a arribar.

Així doncs, malgrat tantes i tantes injustícies socials, la maquinaria posada en pràctica per les cúpules de poder, àvides de diners i domini, ha creat un poble cada cop més insensible i no som capaços d'aturar les ni amb determinació ni amb fermesa.
Però és en aquests moments , plens d'incerteses cap al present i cap al futur, que part d'aquest poble desperta i lluita fins la fi de les seves forces per evitar més dolor, tant físic com moral, i junts, sense fronteres polítiques, aportem la nostra ajuda a famílies desvalgudes, als infants menys afortunats a la gent gran, molts d'ells enfrontats a la seva soledat, ...

Sí, cada dia, cap al tard, surto a passejar per la natura i de tant en tant m'aturo, tanco els ulls i intento que la seva brisa suau m' acaroni i m'ajudi a comprendre i a trobar alguna, almenys alguna, resposta a tants i tants interrogants

Glòria Boixet.