LA JOURNÉE DE LA JUPE: cometari i trobada a la Filmoteca.

És una satisfacció comentar aquesta activitat després d'agrair a la Filmoteca la seva col·laboració amb RELLA facilitant-nos la projecció i el seu espai propi, com també, i molt important, ha estat la guia i participació de la Mercè Coll en la tria, presentació i comentari final de la pel·lícula. Moltes gràcies, Mercè.

La pel·lícula ho posa fàcil i la nostra situació pròpia i general també. És el meu objectiu aconseguir un comentari adient. Per una part, ha estat aquesta sessió a la Filmoteca la que ens ha permès retrobar-nos presencialment enmig d'aquesta estranya, incòmoda i llarga situació i recuperar entre nosaltres i puntualment una relació més semblant a la que tenim per costum. Semblava que era la continuació dels nostres actes del 10è ANIVERSARI: ens hem trobat, hem parlat, ens hem explicat tot allò que fa dies que no podem fer. Ha estat, per tant, una activitat molt celebrada en aquest sentit.

Per altra part, la pel·lícula ens ha plantejat molts temes i permet moltes opinions. Al meu parer, és una pel·lícula que aconsegueix que tothom en pugui dir alguna cosa. S'hi troba un ventall de temes ben diferents i sobre el quals es pot reflexionar de manera continuada. Diria que no té un únic tema i, fins i tot, goso a dir que de manera simultània apareixen temes gaire bé oposats. La protagonista és una professora que coneixerem només en una aula d'assaig de teatre amb un grup reduït d'alumnes, a la motxilla d'un dels quals hi apareix una pistola, sobtadament... Tota la pel·lícula la passarem oposant l'acció a l'interior de l'aula amb professora i alumnes i, la policia amb la ministra, a l'exterior. A l'aula assagen i reciten Molière, Jean Batiste Poquelin; tremolen i s'envalenteixen amb una pistola; es fan por mútuament professora i alumnes; criden i ploren... A nosaltres se'ns presenten moments de tensió i feblesa perquè no sabem què faríem davant d'uns alumnes que planten cara i amb una pistola que va i ve...! A l'exterior, es viu una realitat que no ho és: preparen l'assalt i alliberament dels ostatges que té retinguts la professora i els policies amb la ministra discuteixen la jugada, instal·len càmeres, volen fer un assalt pels soterranis, parlen de racisme, un aire masclista ridiculitza que la professora porti faldilla, parers masclistes en un món submís per la religió... Un contrast absolut amb la que és la veritable realitat: la nostra professora només fa de professora i acaba morta com una vulgar delinqüent. Centrar-se en la pistola és fonamental i imprescindible, fins al punt que sense pistola la pel·lícula seria una altra.

Jo diria que hi he trobat també oposicions temàtiques i, així, hi observo tant un sentiment d'estimació del pare i de la companya d'escola cap a la protagonista, com un sentiment de menyspreu del director de l'escola cap a la protagonista... ; també al rigor de la professora en voler-se imposar ensenyant a recitar hi oposo la falta de respecte dels alumnes vexant-la i mofant-se'n; també s'hi troba l'oposició del comportament professional i obligat dels policies com a col·lectiu davant dels seus interessos propis i individuals; finalment, contrasto la frivolitat del convenciment d'un fals alliberament dels joves per part de la policia, davant d'un cas que és de pura imposició personal i professional de la professora a l'aula...

Pel que fa als personatges, tots semblen trets del carrer per tal de filmar aquesta pel·lícula. No hi ha grans actors però amb la seva espontaneïtat entre tots donen més naturalitat al tema de l'educació i a l'ambient en una aula, un dia qualsevol i en un "banlieue" francès...

Ha estat una pel·lícula interessant i amb la riquesa tècnica i temàtica que a mi m'ha permès dir tot això des de la meva simple observació com a espectadora comuna.

Text redactat per Maria Altisent
sòcia de RELLA